La inscripció de ses Protegides, per Antoni Ferrer Abárzuza

Qui més i millor ha estudiat les inscripcions romanes d’Eivissa, Jaume Juan Castelló, ens explicà fa temps, arran de la presentació del seu llibre Epigrafía romana de Ebusus (1988), que en aquells temps la manera d’anul·lar les inscripcions, a falta de pintura en esprai, era picar-les amb maceta i cisell. La tècnica, pel que es veu, superà el temps de l’imperi Romà i, per exemple, a la casa de Sanitat del port, a la ciutat d’Eivissa, tenim un exemple d’inscripció del segle XIX amb les parts que esdevingueren “políticament incorrectes” esborrades amb l’escarpra. En el baluard Sant Joan de les murades renaixentistes és visible una inscripció romana del tot il·legible perquè fou picada segurament encara en temps dels romans. No sabem quantes d’aquestes pedres escrites, com solien designar-les els nostres majors en precisa definició, acabaren esberlades, enterrades fent de fonaments o calcinades en forns de calç.

És clar que aleshores no existien les lleis de patrimoni històric, ni estava massa desenvolupada la consideració deguda a les evidències del passat. Avui sí, o almenys sí que tenim lleis de patrimoni, perquè la dita consideració sembla situar-se a un nivell molt escàs. Així ho demostra el tractament que l’Ajuntament d’Eivissa ha donat a un testimoni del passat. Es tracta de la inscripció que des de 1955 ha presidit la cruïlla del carrer de Madrid amb l’avenguda d’Isidor Macabich, fixada al xamfrà de les Protegides, oficialment anomenat grup d’habitatges Santa Margalida.

Efectivament, es tracta —o es tractava— d’una inscripció franquista. Fins i tot mostrava el jou i les fletxes del símbol de Falange. L’Ajuntament d’Eivissa, que ha incomplit fins avui la Llei de memòria històrica aprovada el 2007, una vegada que per fi ha retirat la inscripció franquista ho ha fet per un motiu urbanístic i no per desgreuge de les víctimes de la dictadura. La manera com la pedra escrita del grup Santa Margarita s’ha baixat del seu lloc eminent contrasta amb el llarg temps que, ja durant la democràcia, el jou i les fletxes s’han mantengut enlairats.

Franquista o no, la inscripció mereixia millor destí que l’antiquíssim procediment del repicat i l’esbocinat. Qualsevol empresa especialitzada l’hauria pogut retirar de la façana de ses Protegides sense fer-la malbé. No ha estat així, l’Ajuntament d’Eivissa s’ha estimat més el sistema fàcil, irrespectuós cap a un testimoni històric: l’ha fet a trossos.

Per Antoni Ferrer Abárzuza