Oti Corona/ L’altre dia em vaig empassar sencer un debat d’aquests d’abans de les eleccions. De vegades faig coses així: rares, peregrines, sense sentit, un pèl insanes. Com aquell u de gener que, competint amb un amic mentre esmorzàvem xocolata amb xurros, em vaig ficar set porres a la boca i després no sortien ni endavant ni endarrere. Vaig estar a punt de morir ennuegada.
El debat va ser encara pitjor. Va sortir la Cayetana Álvarez de Toledo i, posant sobre la taula la llei del consentiment exprés, va preguntar a les seves rivals si elles diuen “sí” fins el final. Quin mal gust, Cayetana. Quina poca educació, quina falta d’habilitats socials, quina vulgaritat preguntar a la gent sobre les seves intimitats al llit. “¿Ustedes dicen sí hasta el final?” Y a ti qué te importa, Cayetana.
És clar que no ho preguntava a tots els presents: només a les dones. Som les dones les que hem de consentir.
Consentir significa rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió. Té una altra accepció que és permetre. Ostres. I el desig? Tota la vida pensant que el sexe anava de desitjar, i ara resulta que va de rendir-se i que és una obligació que les dones tenim envers els sentiments de l’altre.
Tota la vida pensant que el sexe anava de desitjar, i ara resulta que va de rendir-se i que és una obligació que les dones tenim envers els sentiments de l’altre.
Doncs aquesta és la proposta més progressista que tenim sobre la taula. Així d’interioritzat està a la societat que les dones no tenim mai ganes de sexe i que som quelcom a conquerir, a batre.
Amb tot, la llei no em sembla malament: tractar d’impedir que una colla de desgraciats acorralin a una al·lota en un portal, la violin, i després s’escapin de la justícia perquè ella no va dir “no” ens fa avançar uns quants anys com a país. El que passa és que no és suficient.
El sexe ha d’anar lligat al goig i l’alegria, i els i les que hi participen ho han de fer amb entusiasme, amb ganes i, per descomptat, en igualtat. Sense vencedors ni vençudes. Escampem aquesta idea, i a veure si algun dia la pobra Cayetana aprèn que hi ha mil maneres de dir sí: amb els llavis, amb la pell, amb la mirada, amb abraçades, amb els dits, amb la llengua, amb gemecs, amb carícies. És la llei del desig exprés: en una relació sexual, el sí és inequívoc i constant. Les dones que no saben això em fan llàstima i els homes que no ho saben, em fan por.
