S’ha presentat el programa de les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears que enguany se celebraran al Alcúdia, Mallorca, entre l’11 i el 14 d’octubre. Seran una seixantena d’exposicions breus de deu minuts sobre intervencions arqueològiques fetes a Balears els darrers temps. Els seus autors i autores, professionals de l’arqueologia, en seran més de noranta.
Vuit de les comunicacions que s’hi presentaran tenen relació directa amb Eivissa i Formentera. Així, per ordre previst d’exposició, seran les següents: “Búsqueda y exhumación de las víctimas de la represión franquista en el cementerio de Sant Ferran de Formentera” (A. García-Rubio, J. J. Marí, G. Graziani, P. Cardona, P. Sureda, S. Moreno i N. Márquez-Grant), “El conjunt hidràulic de Can Burgos, Sant Jordi, Eivissa” (J. J. Marí i G. Graziani), “Estudi arqueològic d’un molí fariner d’aigua a Eivissa” (A. Ferrer, G. Graziani i H. Kirchner), “Captació de matèries primeres per a la producció ceràmica a l’edat del bronze: Cap de Barbaria II, Formentera” (D. Albero), “Revisant l’Eivissa prehistòrica: primers resultats d’un nou projecte d’estudi de materials arqueològics” (M. Bofill, S. Moreno i P. Sureda), “El projecte IMENA “Intercanvis y metal·lúrgia al període Naviforme. Una aproximació arqueometal·lúrgica” (P. Sureda), “La zona minera del Puig de s’Argentera i els seus voltants (Illa d’Eivissa, Balears) (M. H. Hermanns), “Conjunto de cerámicas púnicas producidas en el sector alfarero de Avda. España 3-7, Eivissa” (R. Gurrea i A. Torres) i “Del agua al vino, diferentes usos del territorio en una finca agrícola a lo largo del tiempo” (G. Graziani i J. J. Marí).
Haurem d’assistir a les Jornades o esperar a la publicació de les seues actes per conèixer el detall d’aquestes intervencions i projectes arqueològics. Com es veu, abracen des de la Prehistòria fins l’època Contemporània, representada per l’exhumació dels cadàvers de persones assassinades durant la Guerra Civil.
El format de les Jornades permet fer tot just un tast de la feina que els diferents professionals i equips estan portant a terme. Els articles científics i eventualment les monografies que publiquen aquests equips contenen el gruix dels seus treballs. Les Jornades, com confessen els seus promotors al càrrec de la Secció d’Arqueologia del Col·legi, són una posada en comú i un aparador de les feines que es desenvolupen a Balears i de les novetats que s’han jutjat més importants.
En aquest sentit, però, no s’ha de pensar que les intervencions arqueològiques recollides en la seixantena de comunicacions de les Jornades cobreixen tota la feina arqueològica feta a Balears en els darrers dos anys, des de les darreres Jornades celebrades a Maó, Menorca, el 2016. Un bon nombre de feines arqueològiques queden sense publicar, moltes d’elles per sempre.
El Consell d’Eivissa, en els seus desapareguts “Quaderns d’Arqueologia Ebusitana”, publicà entre 2009 i 2013 una sèrie titulada “Intervencions” que recollia les feines arqueològiques fetes a Eivissa els anys 2008, 2009 i 2010. La idea era bona perquè permetia saber què s’estava fent a l’illa en matèria arqueològica i obligava els professionals a resumir i condensar les seues troballes, tant les procedents d’intervencions d’arqueologia preventiva com les de recerca programada.
Per la seua banda, el Consell de Formentera ha procurat presentar en les Jornades d’Estudis Locals “Joan Marí Cardona”, les intervencions arqueològiques més notables fetes a l’illa. Les sessions d’enguany s’estan celebrant aquestos dies, del 1 al 5 d’octubre a Sant Francesc. Dues de les conferències tenen a veure amb arqueologia. Les seues actes es van publicant, tot i que amb cert retard, des que aquestes Jornades d’Estudis Locals “Joan Marí Cardona” començaren a convocar-se l’any 2011.
El cessament de la publicació de les “Intervencions” i el fet que a les Jornades de la Secció d’Arqueologia del Col·legi balear es presentin només els projectes que els professionals de l’arqueologia consideren de més interès segons el seu bon criteri, deixa a l’ombra tota una sèrie de feines arqueològiques que probablement no seran publicades mai.
Això produeix una paradoxa. Si comptàssim les intervencions arqueològiques fetes a l’illa de Formentera, veuríem que la seua gran majoria són estudis arqueològics de cases pageses, arquitectura tradicional. En canvi, a les Jornades d’Alcúdia no es presenta cap intervenció d’aquest tipus d’estudi. Això és un indicador important del que els professionals de l’arqueologia consideram que té més interès i el que en té menys.
D’altra banda, darrerament s’han fet intervencions molt rellevants a Eivissa, com multitud d’excavacions molt extenses arran de diferents obres públiques i privades. També s’ha efectuat l’important estudi de l’església de Jesús. D’aquest darrer està prevista la publicació d’una monografia sobre la restauració del retaule i l’estudi arqueològic i documental de l’església, però bé hauria merescut una comunicació a les Jornades que es faran a Alcúdia.
En qualsevol cas, l’exposició pública breu dels resultats i projectes relacionats amb l’arqueologia requereix un esforç de claredat i concisió als comunicants. Entre el públic general, com s’ha vengut comprovant a les successives Jornades, especialment als llocs petits, aquests actes desperten un viu interès que és molt d’agrair.
Per Antoni Ferrer Abárzuza
