L’equip d’Hangar Lisboa ha fet la selecció de l’artista resident, tot tenint en compte la trajectòria professional de la sol·licitant, l’interès i la viabilitat de la proposta, així com l’ajustament del projecte als recursos que ofereix l’espai.
15 han estat el total d’artistes visuals candidats a optar a aquesta residencia artística, que finalment ha obtingut l’eivissenca Irene de Andrés Vega. Segons el mateix centre, “Hangar vol destacar l’alta qualitat de les candidatures presentades. El projecte d’Irene d’Andrés Vega destaca per la seva integritat conceptual i adequació a la ciutat de Lisboa, la qual cosa permet preveure que traurà el màxim partit al potencial suport que Hangar li pot oferir».
La llista de candidatures ha estat la següent: Clara Garriga, Keila Alaver, Xim Llompart, Mari Jo Ribas, Isabel Forteza Vidal, Julià Panadès, Juan Cabrer, Gabriel Pericàs, Tomeu Coll, Irene de Andrés Vega, Marta Grimalt Canals, Nauzet Mayor, Simona Marziano, Jesus Albarran i Maria Alcaraz.
Irene d’Andrés (Eivissa, 1986) es va graduar a l’Escola de Belles arts de la Universitat Complutense de Madrid (2004-2009) on va fer el Màster de recerca i producció artística (2009-2010). Ha estat una de les artistes residents de l’Escola FLORA Ars+Natura de Bogotà (Programa de residències artístiques A/CE) i del programa The Harbor de Beta Local a San Juan de Puerto Rico.
Entre les beques i premis que ha rebut destaquen el Premi Miquel Casablancas 2018, premi Circuits d’Arts Plàstiques 2012, Generacions 2013, Injuve 2014, les Ajudes a la Creació Visual Vegap 2015 i el Premi Ciutat de Palma. Recentment, el treball d’Irene s’ha pogut veure en el MuHKA (Museu d’Art Contemporani d’Anvers), al MACE (Museu d’Art Contemporani d’Eivissa), a IFA Galerie a Berlín i en la segona edició de la Trienal de Frestas en el Sesc Sorocaba (Brasil).
El seu treball està fortament lligat al fet de néixer i créixer en un de les destinacions turístiques més desitjades per aquells que cerquen sol, platja i festa. Fa un parell d’anys va finalitzar un projecte en relació a cinc discoteques abandonades a Eivissa, Donde nada ocurre, que aborda des de diferents àmbits els vestigis de la història del turisme a la illa. Actualment explora les analogies entre turisme i colonització en la cerca del paradís predissenyat.
