@Noudiari/ L’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) ha editat un tríptic informatiu en el qual, sota el títol El passeig de s’Alamera, es fa un recorregut històric i documental des de el primer document que fa referència a la creació del passeig al lloc on es coneixia com sa Tarongeta a l’any 1725 i que es troba dins el Llibre de Regidoria d’aquell any -llibres d’actes dels acords municipals-. Aquest recorregut històric s’ha realitzat després d’una tasca d’investigació documental dins els llibres d’actes que es conserven a l’Arxiu Històric i s’ha acompanyat d’imatges que il·lustren els canvis i evolució que ha tingut la zona i el passeig.
L’edició del fullet informatiu es fa coincidint amb les obres de peatonització del passeig de Vara de Rey i coincidint amb la recerca de documents històrics que fan referència al passeig i a la configuració urbana de la zona, que, fins el segle XX no es va urbanitzar i configurar urbanísticament, tal qual el coneixem ara.
Des del segle XVIII quan apareixen les primeres noticies documentals en el que es s’insta a la plantació de quatre fileres d’arbres des del carrer de la Creu fins el principi del que avui és l’avinguda d’Espanya, l’anomenat sa Tarongeta, terrenys que actualment ocupen el passeig i la plaçà des parc.
Al segle XIX, a l’opuscle sobre la història de les Pitiüses titulada Dos hojas de historia, o sean rasgos de la conquista última de Ibiza de E.A Claessense de Jonste, publicada a l’any 1848 ja es fa una descripció del passeig i del que suposava als illencs.
Monument a Vara de Rey
L’1de juliol de l’any 1898, el general Joaquin Vara de Rey y Rubio, nascut a Eivissa, moria a la batalla de Caney (Cuba) i posteriorment s’acordaria dedicar-li el passeig de s’Alamera i organitzar activitats que havia d’impulsar una comissió creada a tal efecte i que culminarien amb la construcció i inauguració del monument a Vara de Rey, elaborat per l’escultor Eduard Alentorn i l’arquitecte August Font i Carreras. El monument s’inaugurava al 1904 amb la presència d’Alfons XIII. A partir d’aquell moment, el nom oficial del passeig seria el de Vara de Rey tot i que popularment es continuaria coneixent com s’Alamera.
La urbanització dels voltants del passeig comença en la dècada següent. A l’any 1912 l’Ajuntament d’Eivissa aprova les condicions tècniques que havien de tenir les construccions que s’anessin aixecant a la zona ja que poc a poc s’anava configurant el passeig i el nou barri. L’aprovació de l’enllumenat del passeig, la inauguració de l’Hotel Montesol i del Hotel Isla Blanca l’any 1933 o la del restaurant ca n’Alfredo el 1934, i el fet que a poc a poc als voltants del passeig s’anessin obrin establiments comercials i espais públics com la primera Biblioteca Pública de l’illa a l’any 1932 així com el quiosc de fusta del passeig, va donar vida a aquesta zona.
Primeres reformes
Als anys 60 i 70 del segle XX es van produir les primeres reformes a la zona i ja a aleshores els tècnics reclamaven s’eliminés o reduís el trànsit rodat. De fet, arquitectes com Erwin Broner o Raimon Torres declaraven a la premsa la necessitat d’una reforma profunda i moderna, en vistes al desenvolupament de la ciutat que, ja que en aquell moment havia perdut el dret de dir-se passeig.
Aquest fulletó es distribuirà entre els comerços i veïns del passeig de Vara de Rey i plaça des Parc.
