La consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa, Sara Ramón, ha visitat avui la restauració del molí de Ca n’Espanyol que s’ha pogut dur a terme gràcies a la línia d’ajudes econòmiques per al manteniment i la recuperació dels béns immobles de patrimoni històric a l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa, impulsades pel seu departament, i que estan permetent a la institució col·laborar en la realització d’obres de conservació, recuperació i/o manteniment de béns immobles integrants del patrimoni històric i cultural de l’illa d’Eivissa, tant d’entitats locals com de propietats privades.
La recuperació del molí de Ca n’Espanyol s’ha executat en dues fases: la primera va ser la fabricació de tots els elements de fusta i metàl·lics, i de l’arboradura exterior del molí, que són la roda, la cua i el balancí, de les quals se’n va encarregar Josep Antoni Clapés, fuster. La segona fase del molí va ser la restauració i el muntatge de les peces del molí. Com ha explicat la consellera Ramón, el Consell va concedir una ajuda per un import de 41.320,09 euros, dels 68.885 euros que va suposar la seua recuperació. «Estam molt contents que els propietaris facin ús d’aquesta línia d’ajudes per mantenir el patrimoni de la nostra illa. Sabem que hi ha molts elements patrimonials a finques particulars que necessiten aquest manteniment i per això fem una crida als propietaris perquè sol·licitin aquestes ajudes que, per aquest any, estan ja en tramitació i en un parell de mesos podrem convocar novament», ha declarat.
A la presentació dels treballs de restauració també ha assistit la propietària del molí, Cristina Andreu, que ha narrat que durant anys del molí només es conservaven la torre d’obra i l’arbre metàl·lic, la resta de l’arboradura exterior del molí havia desaparegut a conseqüència del pas del temps i de fenòmens climàtics. Diu que quan va tenir coneixement d’aquesta línia d’ajudes, va «aprofitar per recuperar un element tan volgut per la família i que ara podem gaudir tots».
El molí de Ca n’Espanyol és un molí dels denominats aiguaders, els quals utilitzaven la força del vent per bombar l’aigua subterrània fins a un dipòsit regulador, amb la finalitat de distribuir-la mitjançant petits canals i regar així els cultius. Aquest tipus de molins està constituït per una torre d’obra i una arboradura exterior que solia ser tant de fusta com de metall.
«Els molins aiguaders formen part, des del segle XIX, del paisatge i de la societat eivissenca i, per tant, són béns culturals i són un dels elements que formen part del patrimoni històric, etnològic, arqueològic i cultural de l’illa d’Eivissa», ha recordat aquest dijous el Consell. La consellera de Patrimoni ha recordat que aquells molins com aquest i altres elements patrimonials «en què sigui necessari executar obres o intervencions per al seu manteniment o recuperació, fomentant a la vegada el coneixement, l’estudi i la documentació d’aquest patrimoni i on no arribem des del Consell d’Eivissa a causa de la quantitat de béns que hi ha a l’illa, els propietaris tenen a disposició el programa de subvencions del Departament».
