@Noudiari/ L’escriptora Wilella Sibert Cather serà l’escriptora del mes de gener a la Biblioteca Municipal d’Eivissa amb motiu del centenari de la publicació de l’obra Mi Ántonia.
Procedia d’una família d’origen irlandès i alsacià. Va passar la infància a Nebraska, durant els anys de la primera gran colonització per part d’immigrants txecs i escandinaus; enmig d’aquells aventurers i camperols de sang ardent, que vivien oposats a l’àrida i convencional respectabilitat dels nord-americans «indígenes» de la comarca, va passar Cather els anys de la seua formació. Gairebé totes les seues obres varen estar marcades per l’amor a Nebraska i les formes de vida dels primers colons que es van instal·lar en aquests salvatges territoris.
De fet, ella deia que la major part de la matèria d’un escriptor és la que adquireix abans dels quinze anys.
Sempre activa i independent, va estudiar a la Universitat de Nebraska, on s’hi presentà vestida d’home i amb el nom de William Cather. Un cop acabats els estudis, va dedicar-se a diferents oficis, com periodista, mestre i directora de revistes. A Pittsburg va treballar com a editora en The Home Monthly i en The Pittsburg Leader. Després d’un any a Washington treballant com a professora de llatí i grec a una escola de secundària, es va traslladar a Nova York per treballar a l’editorial de McClure´s Magazine fins que va abandonar aquesta feina per dedicar-se per complet a l’escriptura.
Va viatjar dins i fora del país. La seua primera novel·la és Alexander’s Bridge (1912) (El puente de Alejandro). Va ser amb l’obra O Pioneers! (1913) (Pioneros), on va trobar la seua maduresa, però la seua obra mestra és My Ántonia (1918) (Mi Ántonia). Amb l’obra One of Ours (1922) (Un de nosaltres), ambientada a la Primera Guerra Mundial, va obtenir el Premi Pulitzer l’any 1923. Altres obres de l’autora són Death Comes for the Archbishop (1927) (La mort s’adreça a l’arquebisbe), Shadows on the Rock (1931) (Ombres a la roca), i Not under forty (1936) (No abans dels quaranta).
També va escriure poesia i és autora d’un gran nombre de relats. Algunes de les seues novel·les s’han portat al cinema.
Cather era d’esperit sensitiu i selectiu i els seus mestres en l’àmbit de les lletres varen ser Flaubert i Henry James, mentre que les seues preferències literàries instintives es dirigien cap a Hawthorne, Turguénev, Mérimée, Conrad i Stephen Crane. A les seues novel·les retrata la vida quotidiana dels personatges ordinaris dels Estats Units emprant per a això un llenguatge igualment quotidià.
L’any 1944 va obtenir el American Academy of Arts and Letters Gold Medal for Fiction. Fou Doctor Honoris Causa per nombroses universitats americanes.
Obra relacionada amb Cather que es pot trobar a la Biblioteca Municipal d’Eivissa (BME)
– Los premios Pulitzer de novela / Willa Cather i altres autors.
Barcelona: Plaza & Janés, 1980.
– La mort s’adreça a l’arquebisbe. Col·l. A tot vent, 248. Barcelona:
Proa, 1985.
– El canto de la alondra. València: Pre-Textos, 2001.
– Pioneros. Barcelona: Alba Editorial, 2001.
– Para mayores de cuarenta. Barcelona: Alba Editorial, 2002.
– La muerte llama al arzobispo. Madrid: Cátedra, 2005.
– Los libros de cuentos: Barcelona: Alba Editorial, 2006.
– Lucy Gayheart. Barcelona; Alba Editorial, 2008.
– Mi Ántonia. Col·l. ALBA minus, 23. Col·l. Narrativa clásicos.
Barcelona: Alba Editorial, 2012.
– Una dama extraviada. Col·l. ALBA minus, 24. Barcelona: Alba
Editorial, 2012.
– Mi enemigo mortal. Barcelona: Alba, 2012.
– El meu enemic mortal. Barcelona: Edicions de 1984, 2012.
– Uno de los nuestros. Madrid: Nórdica Libros, 2013. Premi Pulitzer
1923.
– Sapphira y la joven esclava. Madrid: Impedimenta, 2014.
– La casa del professor. Madrid: Cátedra, 2015.
– Damas oscuras. Cuentos de fantasmas de escritoras victorianas
eminentes. Madrid: Impedimenta, 2017.
– La nueva mujer: relatos de escritoras estadounidenses del siglo
XIX / Willa Cather i altres autores. Madrid: Dosbigotes, 2017
Segell commemoratiu
Mi Ántonia
Aquesta novel·la de Cather fou publicada el 1918 i a dia d’avui és considera tot un clàssic. Reconeguda com la millor de les seues novel·les, ha estat lloada per grans escriptors com Fitzgerald, Faulkner o Truman Capote. S’ha utilitzat com a lectura a les escoles d’ensenyament secundari dels Estats Units i ha estat analitzada multitud de vegades per crítics literaris i historiadors.
És el relat de la vida d’una dona pionera, filla d’uns immigrants de Bohèmia que deixen el seu país per establir-se a Nebraska.
La novel·la està basada en records personals de l’autora, una dona avançada al seu temps, que va declarar en moltes ocasiones que el personatge d’Ántonia era el que millor encarnava els seus sentiments sobre aquells primers pioners del medi oest americà.
