@Noudiari / El director insular de Medi Rural i Marí, Joan Marí, juntament amb el biòleg Juan Pantoja, i de representants de les confraries d’Eivissa i Sant Antoni, han presentat avui el ‘Mapa de Punts de Pesca Tradicionals’ una eina que, tal com ha explicat Marí, es remetrà a la Direcció General de Medi Rural i Marí del Govern Balear, “perquè amb aquest catàleg es puguin defensar els caladors fixos de pesca amb arts de tirada i arts de parada, enfront actuacions en el litoral que puguin afectar-los”.
Com ha exemple s’ha referit al cas de Tagomago, on la col·locació del camp de boies afectarà tant a una zona de pesca de gerretera com suposarà la pèrdua de la zona de calament de moruna o solta.
“L’objectiu del present projecte realitzat des del Consell d’Eivissa és fer un catàleg de punts fixos de pesca amb arts de tirada (gerretera) i arts de parada (moruna, tonaire, solta), ormejos de pesca professionals que es caracteritzen per tenir un espai concret del litoral on es fan servir mitjançant una capa de GIS”, ha explicat el redactor d’aquest mapa, Juan Pantoja.
Les tasques desenvolupades dins l’àmbit d’aquest projecte han estat una primera identificació dels punts de pesca per ambdós ormejos de pesca i un estudi de la evolució temporal de l’ús del arts de parada a partir dels registres que figuren tant a la Confraria de Eivissa com de Sant Antoni a partir de l’any 1969.
Dins l’àmbit d’aquest estudi el biòleg Juan Pantoja a anat a les Confraries d’Eivissa i embarcat amb els propis pescadors professionals per identificar in situ les zones de pesca d’aquest arts de pesca. El catàleg de zones de pesca inclou tot el litoral de l’illa d’Eivissa, i per tant l’àmbit territorial de les dues Confraries.
La identificació d’aquestes zones i la seva difusió pot ajudar tant a evitar la col·locació d’infraestructures en aquestes zones, camps de boies en zones de pesca de gerret, com a ajudar a la navegació litoral.
“Moltes vegades, un dels principals problemes es que el desconeixement de les zones on es calen aquest ormejos fan que el trànsit marítim que hi ha durant l’estiu interaccioni negativament amb aquestes modalitats de pesca. Això es tradueix en enganxades de les embarcacions amb els ormejos, rotures d’ormejos etc.”, ha explicat Pantoja.
Arts tradicionals
La gerretera és l’ormeig que s’emprea per la pesca del gerret el qual sempre es cala als mateixos llocs i els arts de parada, són arts fixos de xarxa que es calen perpendicularment a la costa amb un dels extrems fixat a terra i l’altre mitjançant elements de flotació i ancoratge Els arts de parada es classifiquen en 4 tipus, solta, almadravilla o tonaire, almadrava i moruna, cadascuna amb diferents característiques.
Dins el treball que es presenta, s’ha fet un estudi de la evolució en la pesca amb arts de parada al llarg del temps, des de 1969. Les dades mostren una pèrdua de punts molt important amb 36 punts que no es fan servir des de l’any 2000, catalogats com històrics, 20 que no s’han fet servir en els darrers 5 anys i només 33 punts que actualment estan assignats en el sortejos que es fan per utilitzar aquest punts.
A partir de les dades obtingudes del llibre de registres de la Confraria de Pescadors d’Eivissa i Sant Antoni s’ha pogut analitzar els canvis en els ormejos emprats per part dels pescadors al llarg del temps. En un principi els ormejos emprats per part dels pescadors eren principalment les almadravilles i les soltes.
És a partir de l’any 1988 que es deixa de fer servir l’almadravilla i aquesta es reemplaçada pels tonaires, un art de pesca de parada més selectiu per les cirvioles i de unes dimensions més reduïdes que fan que el seu calament i manteniment sigui més còmode pels pescadors. Ambdós són ormejos antigament dedicats a la pesca de la tonyina que en l’actualitat no es poden fer servir per la pesca d’aquesta espècie pel sistema de quotes que hi ha.
