No destrossis aquest diari, per Oti Corona

Oti Corona / M’agraden els llibres. No és només que m’agradi llegir. És que m’agraden els llibres. M’agrada tocar-los per sentir el gruix del paper i la textura de les portades, observar les costures dels fulls, olorar-los quan crec que ningú em pot veure. Els llibres tenen llom i esquena, peu i capçada, tripes i guardes, solapa i caixa, punt de lectura i faixa, fulls de respecte (de respecte!). Mentre escric aquestes línies, la meva filla gran s’entreté esmicolant el llom d’un llibre i la petita s’hi apropa amb una espelma encesa. Reconec que he cridat. L’incendi de Vinebre és massa recent. Apago l’espelma d’una bufada i les nenes s’indignen: Ho diu el llibre, mami!

Dies enrere vaig acompanyar les meves filles a la nostra llibreria de confiança per triar lectures per l’estiu. Acabo de fer un bot a la cadira: la gran ha llançat el llibre des de la finestra del primer pis i fins al terra mentre la petita mossega un dels fulls del seu exemplar amb una fúria esgarrifosa. Aconsellades pel llibreter, van escollir una publicació de contes de l’Alegria Julià, una altra de Roald Dahl i una edició d’El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr Hyde, de portada blava i negra amb el títol escrit amb lletres platejades.

Els llibres tenen llom i esquena, peu i capçada, tripes i guardes, solapa i caixa, punt de lectura i faixa, fulls de respecte (de respecte!)

Ja marxàvem de la botiga quan va succeir el desastre. Les meves filles s’havien aturat davant d’un expositor que contenia vàries desenes d’un volum titulat Destroza este diario. La petita està passejant pel menjador de casa fent servir el llibre de xancleta. La gran s’entreté foradant amb un llapis una de les pàgines. Al passadís de la llibreria, dues veuetes suplicaven i xisclaven:

–¡Destroza este diario! ¡Mama, mama, aquest, compra’ns aquest!

M’hi vaig apropar per fullejar-lo. Sento olor de fum. M’apropo a la cuina i veig les nenes cremant un full del llibre. Tant fa que jo, cinc minuts enrere, els hagués prohibit fer foc: Ho diu el llibre, mami.

No era gaire car i sempre deixo que les nenes escullin les seves pròpies lectures, així que els hi vaig comprar.

Vaig llegir tres o quatre pàgines. Espacio para tus listas de la compra, deia a una plana; Delinea tu mano, posava a una altra. Semblava inofensiu. No era gaire car i sempre deixo que les nenes escullin les seves pròpies lectures, així que els hi vaig comprar. La gran hi està escopint a sobre. La petita treu una pela de plàtan de les escombraries i la refrega amb força contra una de les planes.

Les nenes porten uns dies endinsades en el món de Dahl i de Stevenson. Totes dues lectures els estan agradant molt i jo procuro que valorin cada centímetre de les obres que llegeixen: el llom i l’esquena, el peu i la capçada. Tot allò. Malauradament, combinen la cura que tenen amb aquests volums amb les bestieses que perpetren a Destroza este diario. No hi ha raonament possible. Estripen, esmicolen, retallen, embruten, refreguen, escupen, arrosseguen, cremen i esgarrapen perquè ho diu el llibre, mami.

No hi ha raonament possible. Estripen, esmicolen, retallen, embruten, refreguen, escupen, arrosseguen, cremen i esgarrapen perquè «ho diu el llibre, mami».

Fa una estona he llegit que Destroza este diario és una obra subversiva i em pregunto de quina forma pot trastocar l’ordre establert el fet de destruir per destruir, talar arbres i malbaratar paper, humiliar un pobre llibre i mal educar les criatures. I el pitjor és que aquest despropòsit ja va per la vint-i-cinquena edició.

Feines tindré ara per convèncer la meva descendència que destrossar un llibre no té res de subversiu. Que subversiva era, per exemple, Virginia Woolf quan exigia un espai propi per a les dones. Mentrestant, em plantejo alleugerir el suplici dels dos Destroza este diario que tinc a casa llençant-los al contenidor de reciclatge més proper. Crec que ells m’ho agrairan.