@D.V./ Un dels tòpics de les entrevistes és que el millor disc dels músics sempre és el darrer, i que el llibre més personal dels escriptors és el que està presentant en aquell moment. No obstant, en el cas de ‘Punta Galera’ (Curbet Edicions), això és rigorosament cert. Per a la poetessa Nora Albert, ‘Punta Galera’ ha significat ordenar en un llibre un cúmul de sentiments i experiències que l’han definit com a persona. Barcelonina arrelada a Eivissa, viu a cinc minuts de Punta Galera i aquest espai s’ha convertit en un símbol, en un mite personal.
“Punta Galera és un lloc geogràfic però també és un espai simbòlic. A partir d’aquí, puc parlar de tots els temes: del que dura un instant i del que esdevé etern”, comenta la poetessa. El retrobament amb la natura, la seva fisicitat, la seva empenta, tenen la correspondència amb els poemes més amorosos i sensuals. La natura, a més, és plena de material poètic: “Un dels temes que utilitzo és el de l’arribada i la partença, que té una metàfora amb les onades de la mar, que arriben i se’n van”.
Una trobada de versos i fotografies
El llibre es divideix en tres parts: una de temàtica amorosa, una segona centrada en la natura, i una tercera més reivindicativa, que denuncia la destrucció d’aquests paisatges simbòlics. Els versos s’acompanyen amb les imatges de la fotògrafa Laia Moreto però no es tracta d’una conversió dels versos en imatges, sinó que la fotògrafa ha seguit un camí propi, lliure, que s’ha acabat integrant perfectament dins la proposta poètica d’Albert.
“No volia que Moreto realitzés un treball descriptiu del poema, sinó que fes una narrativa fotogràfica en paral·lel al poemari. El resultat és un treball molt auster i sensible, que barreja paisatge i element humà, i que ha fet seu els versos. Es tracta d’un joc de complicitats artístiques”, comenta Nora Albert que té molts motius per estar satisfeta per aquest poemari: ha sigut distingit amb el premi Vall de Sóller 2012, un nou reconeixement que s’afegeix a altres premis que Albert ha rebut durant la seva carrera literària, com el Baladre o el Lambda. Per la seva banda, la fotògrafa Laia Moreto també té una sòlida trajectòria artística i ha exposat els seus treballs a la Fundació Vila Casas de Barcelona o el certamen Visa Pour l’Image de Perpinyà, entre altres.
‘Punta Galera’ es presentarà aquest divendres a les 20,30 hores al Club Diario, en un acte que comptarà amb la presència de Fanny Tur i Carles Fabregat. Però el millor, per deixar que la poetessa parli per ella mateixa, a través dels seus versos, i oferir-vos un tast de la seva feina:
I
Aquest instant que és i només és,
voraç, governa el foc i ofrena cendra.
Lluny de la història i les tenebres,
el domini del paisatge idolatra
els cossos posseïts a la intempèrie.
Magnètic ritu de tebis secrets,
de lents adagis, plens de sal i d’ombres.
La lluna plena resa lletanies,
perfumada llum sobre els cossos nus,
muda pregària vers Punta Galera.
Morir i renèixer. Ni cap tic-tac
ni cap aura que fotografiï
l’alè violent de fosa bellesa
en l’assedegada llosa roent.
(com l’ona, l’instant, ufanós misteri
d’ésser a l’ensems, arribada i partença)
