PROU creu que el futur d’Eivissa està en la conservació de la natura, el mediambient i la nostra cultura i costums, en la potenciació del nostre camp com a font de proveïment de productes agropecuaris de proximitat i de qualitat, i, sobretot, en la diversificació industrial.
Hem pogut sentir veus que proposaven potenciar la construcció, afavorir laindustria de l’oci, anar a buscar nous mercats turístics, etc. PROU no pot participar d’aquestes idees.
En aquests moments de crisi sanitària i d’inici de la greu crisi econòmica que s’anuncia a tot l’estat, però que pot ser particularment intensa a Eivissa i Formentera, Prou! Pitiüses en acció vol manifestar les seves posicions al respecte, sobretot després de diverses opinionsaparegudes a la premsa insular.
En primer lloc volem participar del dolor i l’angoixa de tots els que han patit la malaltia. Estam commoguts per aquells que han perdut la vida. Volem fer extensiu el nostre sincer condol a tots els seus amics i familiars.
Ja ho havíem dit en altres ocasions, però no ens cansarem de repetir que PROU no està, no ha estat, ni estarà mai en contra de la indústria turística.
Ja ho havíem dit en altres ocasions, però no ens cansarem de repetir que PROU no està, no ha estat, ni estarà mai en contra de la indústria turística.
Ben al contrari, som coneixedors de la història econòmica de la nostra terra i som conscients que el benestar de la nostra gent és fruit de l’arribada del turisme i dels esforços de tothom per al desenvolupament d’aquesta indústria.
Avui, Eivissa és un pol d’atracció turística de primer ordre al món. N’estam ben orgullosos i voldríem que continuàs sent així. Altra cosa és que haguem criticat situacions i problemes associats a l’explotació turística. Per exemple, que tota la inversió econòmica hagi anat adreçada a aquest sector. És a dir, que s’hagin posat tots els ous al mateix cistelló. Ara ens trobam que no en tenim cap altre de cistell.
Aquesta crisi del Covid-19 ha posat en evidència aquesta mancança que molts havien posat de relleu ja fa temps, però ningú no els va fer cas. Els problemes que començam a entreveure ens recorden temps passats que no voldríem tornar a viure.
Diuen que el moments de crisi en realitat són noves oportunitats que la vida ens ofereix.
Nosaltres ho creim.
Ara és l’hora de reflexionar sobre què volem per a les nostres illes en un futur no gaire llunyà. La crisi ens ha d’ajudar a trobar noves possibilitats de creixement econòmic i social, sempre que es fonamentin en la diversificació de recursos.
Durant anys s’ha promocionat un turisme de masses, només importava la quantitat, batre rècords de passatgers a l’aeroport. No importava la qualitat. No importava desfer el nostre entorn natural i paisatgístic en tal d’encabir més gent a l’illa durant quatre mesos. No importava tapar de ciment la nostra costa i el nostre camp.
Ara, aquesta crisi devastadora ha evidenciat de manera brutal la nostra gran mancança: no tenim alternatives econòmiques.
Durant aquest 2020 haurem de travessar el desert de la incertesa turística. I després?
En aquest punt, volem manifestar que Eivissa durant massa anys s’ha girat d’esquena al sector primari. Altra cop ens hem perdut en la quantitat en detriment de la qualitat. La promoció i defensa dels productes de la nostra terra no pot endarrerir-se ni un sol dia més.
Volem productes de proximitat, no portats de l’altra punta del món, amb els consegüents problemes mediambientals que el seu transport ocasiona. Als agricultors i ramaders els devem el respecte i consideració que havien tengut sempre. La professió de pagès ha de ser econòmicament satisfactòria.
Hem pogut sentir veus que proposaven potenciar la construcció, afavorir la industria de l’oci, anar a buscar nous mercats turístics, etc. PROU no pot participar d’aquestes idees.
Hem pogut sentir veus que proposaven potenciar la construcció, afavorir la industria de l’oci, anar a buscar nous mercats turístics, etc. PROU no pot participar d’aquestes idees.
És cert que alguna alternativa hauran de tenir els obrers de la construcció que han vist com els seus salaris desapareixien de la nit al dia, però també és fàcil comprovar com es multipliquen els problemes socials, de transport públic, habitacionals, etc. per la manca d’infraestructures comunitàries.
Aquest és el camí, més obra pública i social, no la construcció de més hotels, més apartaments, més urbanitzacions, més pisos destinats al lloguer turístic, sovent il·legal.
També és cert que la indústria de l’oci ha proporcionat una fama considerable a Eivissa i que actua com a focus d’atracció turística.
És indubtable, però altra vegada estam davant del problema dels ous al mateix cistelló. No cal un creixement indefinit d’aquest sector i, amés, molts eivissencs agrairíem que s’aturàs tanta disbauxa, tant d’excés com ha portat associat durant aquests anys passats. Ara per ara, ningú sap com serà el turisme després del coronavirus i amb un canvi climàtic, tant amenaçador com imminent, que ens ve a complicar més el panorama.
Aquests dies depor al futur tothom es fa moltes preguntes. El transport aeri continuarà sent tant barat com ara? Continuaran existint companyies low cost? Els estats, endeutats fins a les celles, podran subvencionar les companyies aèries? Ningú no ho sap.
Cal seguir promocionant el mateix tipus de turisme? Serà millor diversificar-lo?. I si fer turisme fos un privilegi no tan habitual com ara, quins atractius pot oferir Eivissa? Sol, platja i discoteca? Luxe?
Segurament amb aquests incentius no n’hi haurà prou. Volem recuperar la qualitat de vida, la protecció dels espais naturals i acabar amb la massificació turística i de trànsit.Volem turisme sostenible per contra del de borratxera i de milionaris perquè la riqueza retorni a tots els eivissencs.
Ara bé, la nostra illa és molt més. Pot oferir molt més. Tenim una natura que, si la cuidam, encara és immillorable i dotada de grans atractius.
Tenim unes platges i una mar turquesa que, si cuidam les algues (posidònia) i no l’embrutam, no tenen contrincants. No cal convertir les cales en discoteques a l’arena. Tenim un camp d’una bellesa extraordinària, on hi viuen uns pagesos que, si els maltractam, abandonaran la terra i el bosc voraç i les males herbes ho enlletgiran tot, augmentant de passada la càrrega de foc.
Tenim un paisatge que si només pensam en fer carreteres per encabir-hi més i mes automòbils, més i més edificis,“villas”…, el veurem arruïnat en pocs anys.
Tenim Vila, amb les muralles, Dalt Vila, la Marina, el port… S’ha causat molt de mal, se’ls ha ignorat, s’han fet fora les persones, els petits negocis, però els llocs encara hi són amb un atractiu turístic de primer ordre. I els pobles? Què no s’ha dit de la bellesa de les nostres esglésies i els seus antics entorns? De què serveix ser Patrimoni de la Humanitat? I la Eivissa cultural, cosmopolita i a la vegada ben eivissenca, la dels artistes…? La pregunta és clara.
Com ens preparam per si d’aquí a uns anys torna una pandèmia com aquesta o qualsevol altre desastre natural? Haurem d’haver après la lliçó d’avui. Si només tenim turisme, ho tornarem a passar malament. Les nostres illes necessiten diversificar la indústria i potenciar el sector primari. Mirem Menorca, per exemple: sabates, bijuteria, indústries làcties… i turisme.
Tornant al començament. PROU vol que el turisme torni quan abans millor. PROU es solidaritza amb tots aquells que ja ho han passat malament i amb tots aquells que aquests propers temps ho passaran malament, sense veure la sortida als seus patiments. PROU pensa que aquesta crisi ens ha de servir d’oportunitat per fer un replantejament de l’activitat econòmica de l’illa. PROU creu que el futur d’Eivissa està en la conservació de la natura, el medi ambient i la nostra cultura i costums, en la potenciació del nostre camp com a font de proveïment de productes agropecuaris de proximitat i de qualitat, i, sobretot, en la diversificació industrial.
Deia en Galè que «no hi ha verí sinó dosi» i aquí hi ha es moll de sa qüestió: no és igual prendre un vinet per dinar que alcoholitzar-se i no aturar d’ingerir alcohol; no és igual tenir una feina que t’agrada i una economia estable i tenir sexe amb qui t’agrada que passar per sa prostitució; i no és igual tenir es turisme com a una branca més de s’economia que no que siga sa soca d’aquesta i cada any es batin marques de turistes, amb la qual cosa es turisme se sembla a una prostitució col·lectiva que pateix no una persona sinó un país, tant sa terra com sa gent que l’habita