Puigdemont fa fer el ridícul a la JEC, per Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí / Si des de la Caverna hispànica es té tanta ràbia contra el president Puigdemont és perquè, amb les seues actuacions, els fa fer el ridícul contínuament. Potser serà la «via ridiculista» espanyola la que propiciarà, a la fi, la independència de Catalunya. I, esperem-ho, del conjunt dels Països Catalans.

Aquesta vegada li ha tocat fer el ridícul a la Junta Electoral Central (popularment Junta Inquisitorial Central), en intentar treure de la llista de Junts per Catalunya-Lliure a Europa el president Puigdemont i Toni Comín i Clara Ponsatí com a candidats a les eleccions al Parlament europeu. La cosa, dins la mateixa JEC, no sera gaire clara, quan el president i un vicepresident, i uns quants vocals feren vots particulars perquè trobaren que no es podien excloure els candidats de la llista. Al final, hi va haver un ping-pong extraordinari: la JEC se’ls carrega de la llista, la fiscalia diu que no pot ser, ho passen a un tribunal madrileny que se’n desentén a favor del Tribunal Suprem, el Suprem no es vol picar els dits -ja se’ls picarà prou amb el judici contra els presos polítics catalans!- i ho torna al tribunal ordinari, però amb la recomanació que els accepti. I, finalment, el tribunal ordinari, com es diria col·loquialment, es menja el marró i ha d’empassar-se Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Com poden fer aquestes pífies? Pens que hi té molt a veure el clima que entre la Caverna mediàtica i la política s’ha anat creant. Continuen parlant, per exemple, del «pròfug Puigdemont». Pròfug de què? Tothom coneix el seu domicili, se li pot escriure, se’l pot visitar, ell va pel món fent rodes de premsa i conferències… És el pròfug més trobable i conegut del món mundial. Però els autistes de la caverna continuen anomenant-lo «pròfug». Pensen que si ho diuen mil vegades, com aconsellava Goebbels, ho acabarà sent. Hi ha algú que tengui res contra ell? Si hi tenen res en contra, per què no activen l’euroordre? Fins i tot per a Llarena, Lamela, Marchena i companyia el ridícul té un topall, a Europa?

Sobre la salut democràtica del regne d’Espanya, continuu ben preocupat. Perquè, en intentar excloure els candidats de la llista, no hem vist tota la intel·lectualitat de les Castelles, ni els periodistes, ni els opinadors en general, ni els professors, ni els artistes clamant per la democràcia, sinó esgrimint un silenci còmplice que els converteix en igualment inquisitorials que la JEC.

La millor resposta sempre són les urnes. Com ha dit en Gonzalo Boye, la rèplica més contundent seria (serà) que Puigdemont, Comín i Ponsatí siguin, tots tres, elegits.