Dia de Sant Jordi. En aquest temps d’incertesa, de por, d’infoxicació, enguany no tendrem les habituals parades que llibreters, editors i entitats culturals munten cada any a s’Alamera.
Les administracions s’han activat perquè, almenys a través de les xarxes socials i al llarg de tota la setmana, hi hagi iniciatives culturals adreçades a totes les edats (contacontes, recitals poètics, contactes virtuals amb escriptores i escriptors, concursos…) en lloables iniciatives destinades, bàsicament, a no perdre’n el caliu.
Però hi faltarà el factor humà: les excursions escolars, remenar per les parades, els més dubitatius demanar consell professional als llibreters (per a un mateix o per fer un regal), o fer coa perquè l’escriptor/a ens signi el seu llibre al tendal muntat per l’Ajuntament.
Pel que fa a vendes, si atenem a les llistes d’anys anteriors, la maquinària de les multinacionals desplega una lluita desigual de mitjans propagandístics amb les petites editorials locals que, amb això i tot, aquest dia solen tenir un nivell de vendes important, «per tapar forats», com em varen comentar fa un parell d’anys.
I ara em venen al cap (com a moltes persones que llegeixin aquestes línies) les llibreries de la ciutat d’Eivissa. El repàs memorístic és devastador. Moltes han tancat i altres tipus de comerços, segurament més rendibles, ha ocupat el seu espai. Perdonau, els de fora Vila, que només esmenti les llibreries vileres.
Podem recordar, mirant des del final dels seixanta ençà, la Llibreria Ramón (duta per J. Ramon i la seua esposa Araceli Guimerá), la Llibreria Verdera (al carrer de Montgrí), la Llibreria Bonet (a Ignasi Wallis, amb en José María darrere el taulell), la Llibreria Villar (la parada de Sant Jordi de la qual il·lustra aquest article i que estava ubicada al carrer de sa Xeringa), la Llibreria Esquitx (dels germans Bonet, al carrer de l’historiador Josep Clapés), la Llibreria Ibiza (de don Bartomeu, a l’avinguda d’Espanya), la Imprenta Isla (que tenia obertes botigues a la Via Púnica i al carrer del Bisbe Huix), la Llibreria Avenida (dirigida per en Mariano Ribas i ara Blau Press).
I anaren obrint-se’n i tancant-se’n: la Llibreria Vara de Rey (que a més de tenir local al passeig que li donava nom, va arribar a tenir sucursals al carrer d’Extremadura i al passeig de s’Alamera de Santa Eulària), la Mediterrània (que ha ocupat dos locals diferents a l’avinguda d’Espanya, primer amb en Marià Mayans i en Miquel Costa i ara amb en Vicent Marí), Hipérbole (amb Jacinta i Julián), la Llibreria Atenea (al carrer d’Aragó), Deski (devora l’Institut Santa Maria), Érase una vez (al carrer d’Aragó i dedicada a la literatura infantil) Sa Cultural (a Abad y Lasierra)…
Si analitzam aquesta llista, han desaparegut al voltant de deu llibreries només a la ciutat d’Eivissa en una cinquantena d’anys».
Segurament se me n’escapen (i alguns d’aquestos llibreters ja no hi són), però va ser gràcies a aquestes llibreries que un parell de generacions d’eivissencs i eivissenques vàrem convertir-nos en consumidors habituals de llibres. En trobàvem tantes a mà només de sortir al carrer…
Idò bé, tota aquesta reflexió la vull fer servir, interessadament, per fer-vos saber que moltes de les que el 2020 estan encara obertes, Verdera, Meditèrrania, Hipérbole, Blau Press i segurament alguna més, avui treballen. Si podeu, passau-vos-hi, si no és així, deixau-hi comprats els llibres el Dia de Sant Jordi (si són d’editorials d’aquí, millor); recolliu-los en poder. Que sigui aquest el nostre petit homenatge al migrit teixit del comerç cultural que queda a Eivissa.
Escriptores i escriptors, editores i editors, llibreteres i llibreters, tornareu a s’Alamera. Hi tornarem tots.
Per Joan-Albert Ribas
