Els darrers anys ha proliferat una gran quantitat d’estudis sobre la felicitat: articles, investigacions, llibres, pel·lícules i fins i tot l’ONU elabora l’informe mundial de la felicitat, encara que hem de ser conscients que aquesta recerca no és nova, ja que ha estat present al llarg de la història de la filosofia i de la humanitat.
Ara per ara, un país com Butan, al sud d’Àsia mesura la seva riquesa segons l’índex de felicitat (felicitat interior bruta) dels seus habitants i no segons el PIB amb què ens tenen acostumats els estudis econòmics. Altres països, com Dinamarca, tenen un institut per a la recerca de la felicitat així com també trobam persones com Ricard Matthieu a les quals es qualifica com les més felices del món (si teniu curiositat mirau el vídeo en el qual parla dels hàbits de la felicitat). Els països nòrdics, en els darrers rànkings són considerats els més feliços del món i s’han posat de moda el termes que utilitzen per definir que ens fa sentir feliços, els danesos utilitzen el terme hygge (benestar, calma) i els suecs lagom (en la justa mesura)
Què passa perquè ara hi hagi aquesta dèria per estudiar i trobar la felicitat?
És ben evident que una bona part de població està sotmesa a múltiples pressions que la du a viure d’una manera completament diferent al que senten o pensen i a tenir unes expectatives que no solen ajustar-se a la realitat. Estam immersos en una societat que ens aporta moltes coses bones, però també reclama esforços personals, socials i econòmics que depenen més de determinades polítiques i estratègies supraeconòmiques que no de les mateixes persones.
Crec que la felicitat es va treballant al llarg de la vida, fent-la conscient, no sempre et sents feliç amb el mateix (ni objectes, ni persones, ni llocs…) ni de la mateixa manera al llarg del temps. Trobarem moltes dites que ho il·lustren “Si no ets feliç amb el que tens tampoc no ho seràs amb el que no tens”.“La felicitat no és el destí, és el camí” , “la felicitat està en el que ets no el que tens”… Cal tenir present que partim que el primordial és, seguint la teoria de Maslow, tenir les necessitats bàsiques cobertes (menjar, salut, casa…) i després tota l’experiència restant. Ens il·lustra també sobre el tema l’expressió primum vivere deinde philosophari, primer viure (el pa) després filosofar. Aquest seria el punt de partida.
Consider la felicitat com un estat de benestar que impregna molts moments de la vida i per cultivar-lo, és fonamental i necessari:
-Envoltar-se de persones (família, amics, companys, coneguts…) que transmetin pau, alegria i amor.
-Allunyar-se de contextos de relació que no estan d’acord amb els nostres valors.
-Acceptar que no tot és com m’agradaria o com tenia pensat que fos.
-Ser conscient dels moments en què se sent i es té benestar (prenent un bon cafè, passejant, meditant, ajudant a una altra persona, treballant o descansant) i gaudir-los.
-Se agraït amb les persones i amb la vida. Cal pràctica!
-Pensar que tu també ets part de la felicitat dels que t’envolten.
-Parar el diàleg reiteratiu i pesat de la teva ment i viu el que passa a cada instant.
-Ser capaç d’il·lusionar-se en algun projecte.
-Identificar-se amb el que un és i valorar-se evitant sempre les comparacions. Cadascú és qui és.
-Sentir i mostrar compassió cap a un mateix i cap als altres.
-No hi ha millor moment per ser feliç que ara mateix. Demà? Ja vendrà
La meva felicitat consisteix en saber valorar allò que tenc i no desitjar massa allò que no tenc (Tolstoi).
Per Antònia Torres.
