A Eivissa li queden dos anys, a no ser que ens unim per evitar-ho; per David Ventura

@D.V./ Si Cairn Energy compleix el seu calendari i les prospeccions petrolieres tenen el resultat esperat -la companyia escocesa està convençuda de l’existència d’hidrocarburs al golf de València- veurem la silueta de la primera plataforma petroliera durant l’estiu de 2015. Es situarà al centre exacte de la perpendicular que dibuixa la badia de Sant Antoni amb la ciutat de València. És a dir: la que probablement sigui la posta de sol més polida del món, la que es pot observar des de Ses Variades, Punta Galera o Cala Comte, incorporarà un nou element al seu paisatge. A les portades del cedès de Café del Mar veurem aviat l’alta, esvelta i apocalíptica silueta d’una plataforma petroliera que, amb les seves flamarades, dotarà d’una espectacularitat inquietant a la postal.

La concessió va ser un dels darrers regalets que ens va fer el senyor Zapatero abans d’abandonar el seu càrrec, encara que crec que el principal responsable d’aquesta trampa mortal va ser l’aleshores ministre d’Indústria i Energia, el senyor Miguel Sebastián, home amb forts vincles amb el lobby energètic. Zapatero en aquella època era com un boxejador sonat i dubto que s’arribés a llegir alguna de les coses que signava.

Aquesta autorització és la sentència de mort d’Eivissa. Els papers estan signats, l’actuació de Cairn Energy és perfectament legal i l’única manera d’arreglar això és pagant una indemnització multimilionària. No obstant, el deure dels nostres representants és fer el possible -o, fins i tot, l’impossible- per a que el desastre no es materialitzi. No obstant, sóc bastant escèptic pel que fa als nostres representants a Madrid.

El passat mes de desembre, en una entrevista a la Cadena SER, el senador eivissenc José Sala admetia resignat que les prospeccions es faran perque “tot ja està signat i fer enrera és molt car”; segons el nostre senador, no tenim més remei que “ajo y aigua” i aguantar-nos. Pel que fa al diputat Enrique Fajarnés, les declaracions que va realitzar ahir a Nou Diari no conviden a l’esperança: es compromet a que “no s’autoritzaran noves prospeccions petrolieres” -bravo! Sempre es podien fer plataformes noves davant Illetes, de moment només les tindrem davant es Vedrà, i tot gràcies a la feina del nostre infatigable diputat- i pel que fa a les prospeccions que s’estan realitzant ara, Fajarnès mira de costat, s’espolsa les mans i diu que això no va amb ell perque “aquestes les va autoritzar Zapatero”. En pla, “a mi no em miri que jo no he fet res”, De fet, el nostre diputat recorda a aquell acudit en el que s’ha de triar entre homolongo o muerte; a Fajarnés només li ha faltat dir: “aaaahhh!!! Haber elegido muerte!!!”.

Una vegada constatada la magnitud de la tragèdia, només ens queda dirigir-nos a aquells qui de debò manen. Existeix un lobby poderós que, en ocasions, ha presumit de la seva capacitat d’influència als àmbits de decisió. Estic pensant en els hotelers i sí, també estic pensant en una família molt concreta. Com que els polítics locals no donen gaire de sí, és el moment que els empresaris influents i el lobby hoteler assumeixin la responsabilitat que lis pertoca. Serà Eivissa la perla del mediterráneo si té les aigües tèrboles i les platges naturals destruïdes per l’activitat industrial de Cairn Energy? Quin pla d’excel·lència de Platja d’en Bossa serà possible en un entorn natural completament desolat i amb les plataformes de petroli trencant la línia de l’horitzó?

A Eivissa li queden dos anys, a no ser que ens unim per evitar-ho. En algun moment es convocaran les primeres manifestacions en contra d’aquesta agressió. I, suposo, que aleshores ens hi trobarem tots compartint pancarta. Si no és així, el nostre futur és negre o, millor dit, inexistent.