Les amenaces de la paraula conserven un sentit ambivalent que a molta gent li passa desapercebut. És normal, s’ha de tocar de peus en terra, fins i tot a l’estiu, quan l’arena més crema, i les paraules, ja ho sabíem, se les emporta el vent, per molt amenaçador que bufi, i no deixen més que una estranya palpitació a les orelles i al cervell mig sofregit per la calor que va de platja en platja, implacablement.
Agost i els curcircuits de la vida diària. O agost i la pretenciositat de tenir temps per a no fer res i així poder ben aprofitar-lo. Com si pensàssim que la vida, a l’estiu, no demana gaire a canvi de les especulacions exitoses que proclama.
Cada any reincidim amb el romanço que agost s’acaba, però tornarà. És la promesa amenaçant de la qual ja n’he fet una breu pinzellada que no mata. No mata mica, l’agost, o mata un poc? El punt de vista de qui en digui la seua, variarà absolutament segons la posició que ocupi en el no sempre canviant nou ordre social que ens posseeix.
A manera d’exemple circumscrit a una generació com la meua, que ja en alguns casos va fregar el poder, i no vull mirar a ningú, i ara es lliura amb impaciència a una pretesa jubilació que mai se sap quan arribarà, me permetré de recollir una anotació feta no fa gaire i que diu: Era bo que mai plogués al sud de Califòrnia? Lucy in the sky with diamonds ara treballa de segona governanta a un hotel estrellat de la platja d’en Bossa, però no ha contestat el nostre qüestionari. Al juke box de la pitjor de les memòries, Jaime Morey canta Guapa!, i tanmateix la vida i la mort no entren en suspensió imminent de pagaments.
Sobren adjectius per a aquest agost que s’acaba, però tornarà. El teatre de la temperatura puja el teló i la funció continua. La gent viu i dorm i treballa i estima on pot. També els altres se senten expulsats del Paradís que se’ns va arrebassar. Depredador turisme de masses. Massa de tot i massa de no res. Com sempre, massa per a uns i massa poc per a tothom que també hi volia formar part, i sucar-ne el màxim possible, de la festa. I els suficients punts de guanyar-ne mèrits per a ser feliços i poder hivernar.
Bartomeu Ribes
