El cervell humà mesura les coses per comparació, i, en general, les persones entenem el món per oposició (com molt bé establiren, com a mètode per entendre a entendre, els estructuralistes). Cada element, posem per cas, de caire lingüístic, només es pot entendre dins la seqüència (és a dir, dins l’estructura).
Idò bé, quan algú ens diu que defensa l’”eivissenc”, generalment oposant-lo al “català”, tenim una manera molt senzilla de mesurar-ho: vegem quin ús en fa. Si qui diu defensar l’eivissenc ho fa en espanyol, si no s’expressa en la variant lingüística d’Eivissa, si no veu per enlloc que hi hagi cap tipus de col·lisió entre l’eivissenc i l’espanyol, li caurà automàticament la careta. Qualsevol escrit en defensa de l’”eivissenc” o del “valencià” que no estigui escrit en eivissenc o en valencià no té cap credibilitat. És pura hipocresia.
Correlativament, qui diu que defensa una llengua posa més èmfasi a defensar-la on aquesta es troba més en perill. De les grans ciutats de la nostra àrea lingüística la que presenta un ús més reduït de la nostra llengua és Alacant. Qui defensi la llengua (digueu-li català, valencià o com més us agradi) ha de començar per defensar la seua presència, a tots els àmbits, a llocs on es troba en situació precària. Ha de defensar-la a Alacant. O a Perpinyà. O n’ha de defensar l’estatus a Fraga o a Mequinensa.
Si no, com diuen al continent, s’hi pot posar fulles o se’n pot anar a fer la mà. O com diríem a Eivissa, se’n pot anar a pixar s’alga.
BERNAT JOAN I MARÍ
Pues no me sale de los tarararines contestarte como me exijes. En casa de mi abuela hablábamos eivissenc, así nos referíamos a la lengua que empleábamos. En mi casa con mi Santa y con mis hijas, igual, sólo que tengo que enfadarme si sueltan un ens en vez de mos, o un nosaltres en vez de naltros. Pesaditos que sóis, y encima repartiendo carnets de ibicenco…… al carai!
Jo no repartesc carnets de res, MTR. Només dic que no pots dir que defenses s’eivissenc si no el parles ni l’escrius. per cert, a Sant Josep de sa Talaia diuen «ens» i no «mos». I no diuen «nosaltres», però tampoc «nosotros» (que pareix que o et molesta tant).
Sr. Joan, yo hablo cada día en eivissenc, y hasta me permito corregir a gente que emplea términos en «migmursianu». Escribirlo ya es más ocasional, pero en todo caso no cuando me lo imponen.
En canvi quan t’imposen s’espanyol el fas servir amb gust d’esclavitud.
NADIE NADIE NADIE ME IMPONE NINGÚN IDIOMA. Y VD, MENOS.
¡YA ESTÁ BIEN DE TRATAR COMO MIERDA A LOS QUE NO SOMOS DE SU CUERDA!
Tranquil, MTR, és dur reconèixer q pateixes una imposició… i no és des català, com demostres a cada resposta. A ses dones maltractades els passa igual q a tu.
Ja ho deia el Cèsar: «divideix i venceràs». I prou bé que els funciona.
Tens tota la raó, Portmanyí.
Parlant d’hipocresia, aquest home parla molt de defensar sa identitat i sa cultura pròpies de sa nostra regió, però mai el veig complint amb es precepte de defensar ses nostres modalitats insulars, tal com diu s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears (art. 35). Poc es pot esperar d’una persona plena d’odi i rancor cap a un enemic inventat pes nacionalisme català més ranci.
així mateix…són como niños…lliure pensament i llibertat d,expressió…
Justa la fusta, Exseminarista!!