Davant les reaccions, socials i mediàtiques, que l’exposició publica del Catàleg de protecció del patrimoni històric del municipi de Sant Antoni de Portmany ha provocat, la Comissió Executiva de l’Institut d’Estudis Eivissencs vol fer algunes consideracions:
La catalogació d’un bé d’extraordinari valor patrimonial i històric com són les cases pageses no pot reduir- se a l’elaboració d’un document tècnic i normatiu, obligatori per llei per a l’aprovació de les NNSS. Es tracta d’un document d’un valor social considerable, fins al punt que el seu èxit o el seu fracàs no dependrà només de l’encert o el desencert de la seva lletra, sinó de l’adhesió social al seu esperit.
Sense comptar amb els propietaris dels béns catalogats, qualsevol catàleg naixerà mort. L’exigència d’un major control sobre les obres que es poden dur a terme en una casa pagesa catalogada hauria d’anar acompanyada d’un paquet de mesures que compensi els seus propietaris quan hi executin obres amb el màxim respecte.
Sobre la possibilitat de portar a terme reformes a les cases incloses al Catàleg, recordam que qualsevol casa, fins i tot tenint el grau de protecció més elevat, admet reformes que l’adaptin als estàndards d’habitabilitat actuals. Aquests dies s’ha dit que a les cases no s’hi podrà fer cap reforma, que estaran condemnades a romandre inalterables, a ser museus, etc. La realitat és que hi ha municipis que tenen Catàleg de patrimoni vigent i demostren que res de tot això és cert.
Un dels altres motius de discòrdia és la suposada arbitrarietat en la inclusió de les cases pageses al Catàleg. A la pròpia Memòria ja es fa al·lusió a les presses amb què s’ha hagut de treballar (i això constata que no s’han inventariat totes les cases), i s’admet que al municipi encara hi ha elements susceptibles de catalogació (cases pageses, elements etnològics com forns de calç i de pega, sitges, camins històrics…). Per tant, no es pot considerar com un document tancat.
Pel que fa al compliment de la legislació de protecció de dades, que sembla ser la major de les polèmiques, entenem que conèixer i documentar la naturalesa i l’estat en què es troben les cases pageses objecte d’estudi és del tot necessari per tal de poder determinar el valor històric de cada immoble i l’abast de les reformes que, si s’escau, s’hi poden fer. Aquesta informació, però, ha de formar part de la documentació tècnica de treball i, per tant, NO s’ha de fer pública.
L’IEE considera que des del Consell Insular s’haurien d’unificar els criteris d’elaboració dels diferents catàlegs municipals. Que cada ajuntament elabori el seu propi catàleg a partir de criteris diferents, no fa sinó augmentar la sensació d’inseguretat jurídica i d’arbitrarietat. S’ha de tenir present, però, que l’elaboració d’un Catàleg ha de derivar de criteris i informes tècnics, no de les pressions que alguns particulars puguin exercir sobre els responsables polítics municipals.
La protecció dels nostres béns ha de ser un objectiu clar, i de manera decidida, treballar tots per a la seua correcta conservació.
Montserrat Montés
Vicepresidenta de l’IEE, en representació de la Comissió Executiva de l’IEE
