Eivissa pel Canvi, Eivissa Sostenible, Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit, ens oposam frontalment a que es duguin endavant les prospeccions petrolíferes aprovades el passat novembre 2010 pel govern socialista de l’Estat espanyol (Ministre de Industria Sebastián), com a pas previ a les possibles extraccions petrolíferes en el canal d’Eivissa, a uns 45 km de la costa eivissenca, en concret, sobre les zones valencianes de L’Albufera, Benifaio, Gandia, Alta Mar 1 i Alta Mar 2.
Després del canvi de Govern a Madrid, el ministre Soria i el PP tampoc han fet absolutament res per paralitzar aquestes perilloses i innecessàries tasques prèvies: no obstant el clar rebuig social que aixequen les prospeccions, el representants polítics estatals comencen ara a considerar que, si es troba petroli, aquestes prospeccions no resultarien tan dolentes i, de fet, ja s’ha assumit que no es podran aturar per mor de les elevades indemnitzacions que caldria pagar a la empresa concessionària.
Les nostres raons per oposar-nos-hi son les següents:
a) Des del punt de vista mediambiental, recordam que, segons els informes publicats, la contaminació acústica i química d’aquestes prospeccions, a les quals es fan servir també explosius i productes altament tòxics, afectaria greument a gran part d’espècies marines que viuen o migren entre la costa de Llevant i l’illa d’Eivissa, amb greus perill de desaparició de la pesca, de recessió de l’arena costanera i de l’aparició en el litoral de productes altament contaminants.
A més, aquestes prospeccions petrolieres van precisament en la línia contrària al model energètic que necessiten Espanya en general i Eivissa en particular, que naturalment hauria d’apostar per les energies netes i renovables (solar, eòlica, hidroelèctrica, biomassa, etc, tots recursos abundants i gratuïts al nostre país). Cercar i extreure petroli a prop d’Eivissa va clarament en contra de la lluita al canvi climàtic, a la qual es va comprometre l’Estat espanyol amb la firma i ratificació del Protocol de Kyoto.
Aquests amenaces no només representen un perill per Eivissa, sinó també pels 3.000 km de la costa que podria quedar afectada (Illes Balears, País Valencià, Catalunya, Múrcia i Andalusia) si es produís un basament de cru, com va passar al Golf de Mèxic (British Petroleum), al Mar del Nord (Shell).
b) Des del punt de vista jurídic, estam convençuts de que hi ha raons legals per al·legar, amb la finalitat d’aturar judicialment la continuació d’aquestes tasques tan perilloses i nefastes: certament falten estudis de impacte ambiental, però també falten els informes vinculants de les comunitats autònomes afectades, i inclús existeix una moratòria europea per aquestes extraccions per entendre que aquestes activitats en mar obert posen en risc al biodiversitat biològica marina.
Concretament, denunciam que autoritzant aquestes prospeccions s’ha vulnerat el dret de la participació i audiència prèvia per part del Consell Insular d’Eivissa i del Govern de les Illes Balears tal com i com es contempla a Llei d’informació mediambiental de 18 de juliol de l’any 2006.
Aquestes extraccions van contra les politiques europees i nacionals que volen incentivar la producció i la instal·lació de energies netes i renovables, per anar disminuint les energies que incideixen sobre l’anomenat “canvi climàtic.
c) Des del punt de vista econòmic i social, aquestes prospeccions representen una amenaça claríssima per la industria més important d’Eivissa, que és el turisme, que té com a punts d’atracció principals justament la bellesa del nostre paisatge i la transparència cristal·lina de les nostres aigües. Si només l’anunci del començament de les activitats preliminars pot representar un fre al turisme, tothom es pot imaginar l’entitat incalculable del dany al paisatge, al turisme i al medi ambient quan hi hagi plataformes petroleres instal·lades davant la nostra costa, amb freqüents fuites d’hidrocarburs i el perill constant d’un accident. Aquesta espasa de Dàmocles penjada sobre els nostres caps i sobre la nostra illa produirà una greu fractura social i és una amenaça al nostre estil de vida, al nostre futur econòmic i inclús a la nostra pròpia salut i supervivència. I tot això només per la satisfacció de la cobdícia insaciable i despietada d’una de les multinacionals més agressives del petroli, com és la empresa escocesa Cairn.
També resulta necessari remarcar la urgència d’aquesta situació, ja que, si el Govern de l’Estat no deroga els Decrets Lleis que varen autoritzar les dites investigacions i es comença la recerca de hidrocarburs, existeix la possibilitat que se’n trobin borses prou rentables, i llavors ja seria pràcticament impossible la seva derogació, ja que en tres anys aquesta empresa hauria realitzat els estudis sísmics i els sondejos amb perforacions exploratòries amb una inversió (segons el plec de condicions) d’uns 100 milions d’euros.
Per tot això exigim la immediata paralització de les prospeccions i perforacions petrolíferes al Canal d’Eivissa.
En el cas que no s’escoltin les nostres reclamacions, els partits polítics sota signants recorrerem judicialment aquestes prospeccions, tant als tribunals espanyols com als europeus, i recolzarem un moviment social de resistència, la principal reivindicació del qual serà la exigència democràtica i irrenunciable de sotmetre la possibilitat de realitzar aquestes prospeccions a un referèndum popular vinculant.
Recordam també, ja en sentit positiu, que el nostre pla energètic per Eivissa preveu recuperar la capacitat de produir tota l’energia que necessitam mitjançant la producció d’energies renovables i d’una major eficiència energètica dels edificis. Això ens permetrà crear nombrosos llocs de treball estables, dignes i sostenibles aquí a Eivissa, reduir la contaminació, reduir el perill d’incendis forestals (gràcies a la neteja de boscos per recollir-hi biomassa), assegurant-nos alhora un subministrament estable i segur d’energia, que ens farà estalviar grans quantitats de diners. Tot això beneficia a la immensa majoria dels eivissencs i no comporta cap perill; justament el contrari de les prospeccions petrolíferes, que només beneficien econòmicament a quatre gats de fora (i pot ser a uns quants corruptes d’aquí) i representen un perill incalculable i un perjudici assegurat per la immensa majoria dels eivissencs.
