Deixem-ho anar: Parlant s’encen la gent (II), per Andreu Coll

-No estic d’acord amb les teues idees, però donaria la vida pel teu dret a defensar-les.

-Home, t’ho agraeixo, però tampoc exageris.

-Exagerat jo!!?? Saps que et dic? Que tu i les teues merdoses idees us en podeu anar a pastar fang!

-Em deixaries passar, que només port una Xibeca?

-Sí, però almenys no me l’agafis del carro, desgraciat.

-Se l’acusa d’haver agredit al vesí del tercer pis quan aquest va intentar mitjançar en la bronca que tenia vostè amb el vesí de l’àtic.

-Senyoria, és que ens va suggerir que intentàssim arreglar la nostra relació introduint gels de plaer.

-Queda vostè absolt amb les disculpes del tribunal i condemno a Durex  a pagar les costes.

-Tots els polítics són uns xoriços!

-Calla i vés per feina, que encara despertaràs als de la casa.

-Anem amb la primera pregunta: en una escala de l’1 al 10, essent l’1 l’extrema dreta i el 10 l’extrema esquerra, on se situaria vostè?

-Els números són molt importants i serveixen per calcular moltes coses.

-Idò moltes gràcies, senyor Rajoy. Crec que millor ho deixarem aquí, eh?

-Ha estat un plaer.  

-De què anava ahir el programa de l’Iker Jiménez?

-D’un domicili on el telèfon fix sona 3 ó 4 vegades al dia.

-Aquest ja no sap que inventar-se per acollonir la gent.

-Quan em flaqueja l’autoestima procur recordar que, a pesar de ser lleig i pobre, som un ésser original, únic i irrepetible.

-Idò a mi em funciona millor pensar que som totalment idèntic a un guaperes multimilionari.

-T’explic un acudit boníssim sobre Déu?

-Tu sabràs què fas, però t’avis que jo som dels que arriscaria la vida per les meues creences.

-Idò que et penses que estic fent jo ara mateix?

-Tot això s’arreglaria amb la tortura i la pena de mort.

-Però tu abans no eres un activista dels drets humans?

-Vaja, un altre que vol negar-me el meu inalienable dret a canviar d’opinió.

-Avui he donat 0’60 en un control d’alcoholèmia.

-No fotis! Però si t’havien fet bufar ahir mateix i vas donar 0.

-Ja, però és que avui encara ho celebrava.

Per Andreu Coll