-Estic pensant en obrir un blog.
-Com vulguis, però els blogs estan molt passats de moda.
-És que anirà sobre ètica i honradesa.
-Ah, idò així el format li va perfecte.
-Perdoni, cambrer, però és que port 45 minuts esperant el café.
-Idò jo en port com a 20 esperant que es queixi. A veure si espavilam una mica.
– Deixa’m que t’ajudi, que vas molt carregat amb aquesta caixa. Què, tele nova?
-No, és una superbateria externa per al mòbil i així podré caçar pokemon 72 hores seguides.
-Ui, just ara acab de recordar que no puc forçar l’esquena.
-Hola, deme un número para el próximo sorteo, y que sea cap-i- cua.
-A mí no me venga con catalanadas.
-Perdón, quise decir capicúa.
-Ahora sí. A ver qué le costaba decírmelo en español.
-Idò seran 30 € de la gandula.
-Aquí hi ha un cartell de l’Ajuntament que diu que no podeu cobrar més de 10 €.
-Jo me’n fot de l’Ajuntament, així que o t’aixeques o trec a galtades.
-Veus què passa per haver-me fet por? Ara hauràs de netejar tot el que m’acab de fer damunt la gandula.
-Perdona que t’ho digui, però els teus tuits contra l’estiu a Eivissa ja comencen a cansar.
-Si només ho faig per venjar-me de la calor, dels embussos, de la brutor…
-Sí, ja sé que molta gent ho fa, però és que tu et passes de mida.
-I per què, si es pot saber?
-Perquè ja som al desembre.
-Disculpa, podries deixar de llençar ampolles al contenidor de vidre?
-Què passa, que estàs en contra de salvar el planeta?
-No, estic en contra dels cap-de- fava que em desperten a les 4 de la matinada.
-Què opines del meu nou “look” per sentir-me més jove i superar la crisi dels 50?
– Molt polit, molt polit. Sobretot la cresta et fa molt de joc amb les potes de gall.
