@Noudiari/ Greu incident a un party-boat. Allò que havia de transcórrer com un divertida festa a bord, una més dels centenars que tenen lloc a les costes pitiüses durant l’estiu, va estar a punt d’acabar en tragèdia. Un llicenciat en ciències ambientals -especialitzat en oceanografia- va aconseguir passar tots els controls de seguretat gràcies a la seua perfecte caracterització com a turista. Fins a tal punt va arribar la seua preparació que durant els tres dies anteriors va prendre el sol sense cap tipus de filtre protector.
Una vegada a bord, i quan la festa arribava al seu moment apoteòsic, va aconseguir accedir al lloc del DJ, es fa ver amb el micròfon i va començar a impartir una xerrada divulgativa en diversos idiomes sobre la biodiversitat de la Mediterrània, els problemes de la contaminació, el gran valor ambiental de la posidònia i temes relacionats amb el medi marítim. Com era de preveure el pànic va condir a bord: diversos passatgers van patir atacs de pànic i fins i tot alguns van saltar per la borda.
Els membres de la tripulació, en un admirable exercici de sang freda, van aconseguir reduir al causant d’aquest acte de barbarisme i posar-se en contacte per ràdio amb els serveis de salvament marítim. Altres embarcacions de la zona també van acudir per oferir la seua ajuda. Immediatament es va muntar un dispositiu d’assistència al port de Sant Antoni integrat per una carpa- hospital, ambulàncies, personal sanitari i de protecció civil, així com un equip de psicòlegs. Afortunadament no es van haver de lamentar desgràcies personals, encara que un percentatge important dels passatgers mostraven símptomes de xoc post- traumàtic.
Les autoritats han identificat el salvatge autor d’aquests fets com a M.A.R., que l’any 2011 ja va protagonitzar un lamentable incident, aquesta vegada amb un menor. Sembla ser que va intimidar un infant que havia capturat una cranca peluda amb un salabre i el va obligar a retornar-la a la mar. Així mateix, els investigadors han volgut tranquil·litzar a la població, tot explicant que no creuen que aquest individu formi part de cap banda organitzada i que el seu comportament sembla respondre al típic perfil del «llop marí solitari».
Interessant proposta ciutadana
Un ciutadà vilero que no ha volgut desvetllar la seua identitat ha adreçat una proposta a l’Ajuntament d’Eivissa, el qual l’està estudiant molt seriosament de cara a la seua implantació massiva. J.B.B., vesí de la zona de l’eixample, ha explicat que temps enrere li agradava molt passejar pel port vell a la nit, però que va deixar de fer-ho perquè estava fart que l’envestissin des de les terrasses dels bars i restaurants amb ofertes de mojitos, gin-tonics, sangries, paelles, parrillades, a més de tiquets de descompte per a les discoteques.
J.B.B. va adonar-se’n que quan explicava que era resident a Eivissa el deixaven immediatament en pau. D’aquí va sorgir la idea de crear algun distintiu perquè «tiqueteros» i cambrers reconeguessin la seua condició de nadiu. Al principi va pensar en algun tipus de credencial, però va arribar a la conclusió que aquest element podia no resultar prou visible i confondre’s amb altres tipus d’acreditacions. Així que va optar per l’ús d’elements emblemàtics de la indumentària tradicional eivissenca: barretina en el cas dels hòmens i mocador de cap per a les dones.
Sembla que el propi J.B.B. ja ha dut a terme alguna experiència pel seu compte amb òptims resultats. Només un «tiquetero» va fer cas omís a la barretina, però va resultar que aquest treballador tenia pendent una visita a l’òptica, la qual va acabar amb la prescripció d’unes ulleres de cul de got. A la vegada, J.B.B. s’ha permès recomanar a les autoritats que, si la seua idea es difon, es prenguin les mesures oportunes per evitar usos indeguts i autoritzar a la policia local per requisar la barretina o el mocador si la persona que els usa no pot demostrar el seu empadronament a qualsevol municipi d’Eivissa i Formentera.
Residents a la zona blava
Detectats els primers casos de persones i famílies senceres que opten per establir la seua residència a la zona blava. A causa dels preus absolutament astronòmics que han assolit els pisos i apartaments a Eivissa, aquestos ciutadans van fer comptes i van calcular que si es compraven una autocaravana i estacionaven de manera permanent en zona blava es podien estalviar centenars d’euros al mes en concepte d’allotjament.
A sobre han descobert que el sistema compta amb altres avantatges no previstos. Ho explica un dels practicants d’aquest nou sistema d’allotjament: «Imagina’t que et munten una «rave» al costat de ca teua. Si vius a un habitatge normal t’has de fer fotre i aguantar. En canvi jo puc desaparcar i anar-me’n a jeure a un lloc més tranquil». El mateix ciutadà ha explicat que a la zona blava compta amb un amable treballador de l’ORA que vigila durant un bon grapat d’hores al dia el seu vehicle, dissuadint així a possibles «xoriços».
D’altra banda, aparcar en altres zones implicaria el perill de ser denunciats per fer «camping» il·legal o, en cas de no canviar periòdicament de plaça d’aparcament, que es pugui considerar el vehicle com abandonat. Assegura que el seu municipi preferit és Vila, gràcies a l’aplicació de mòbil que permet pagar a distància sense haver de tornar cada dues hores a renovar el tiquet, però que també resulta molt agradable poder sentir-se resident d’altres municipis al llarg de l’any. «Tant de bo posassin zones blava amb vistes panoràmiques a es Vedrà o a la vall de Corona», ha afirmat amb contundència un altre dels practicants d’aquesta nova fórmula habitacional.
