Ahir un individu armat, des d’una moto, va disparar a boca de canó contra n’Aleix Vidal-Quadras, i el va ferir greument. La intenció, ben clarament, era matar-lo. El mateix Vidal-Quadras va apuntar immediatament la hipòtesi que l’atemptat fos obra del règim iranià. “No tenc altres enemics”, va dir.
Vaig coincidir amb n’Aleix Vidal-Quadras al Parlament europeu, i ens trobàrem a l’intergrup Amics per a l’Iran Lliure (Friends for Free Iran, en la terminologia en anglès). Eurodiputats de diferents formacions polítiques coincidíem en aquest grup de suport a l’oposició democràtica de l’Iran. Consideràvem que els valors europeus no eren compatibles amb el suport a un règim teocràtic, que nega completament la llibertat i la democràcia. Allí hi havia gent de les diferents forces polítiques representades al Parlament europeu. Presidia el grup el socialista portuguès Paulo Casaca (a qui acusaren de cooperació amb el terrorisme, però després varen haver de treure l’acusació; tant en Vidal-Quadras com jo mateix vàrem ser a punt d’haver de declarar en un jutjat de Ponta Prima, Açores, d’on és en Paulo). I hi havia personatges tan destacats com Vytautas Landsbergis, del Partit Popular Europeu, qui va proclamar la independència de Lituània.
Des de la més profunda distància ideològica en molts altres aspectes, en aquell grup coincidírem, col·laboràrem i estiguéren d’acord en tot allò més substancial. Per això, m’ha colpit profundament la notícia de l’atemptat. I vull celebrar la reacció de n’Aleix, tan allunyada del guerracivilisme que aquests dies campa per la Ibèria. Ha apuntat cap allà on pensa que hi ha responsabilitat, i ha negat l’enemistat de tota la resta. L’honora.
Pens que la policia ha de fer tot el possible per esclarir aquest atemptat, i que s’ha d’arribar a treure l’aigua clara de l’origen del tret. El comunicat de l’ambaixada iraniana a Madrid contribueix encara més a fer créixer les sospites. Ataca els mujahidins del poble de l’Iran, condemna el terrorisme, però no fa cap referència específica a Vidal-Quadras.
Vull acabar aquesta columna desitjant una ràpida, completa i feliç recuperació a n’Aleix Vidal-Quadras, i que pugui continuar treballant pels seus ideals (que, si més no en part, també són els meus) durant molts anys. Des de la distància en les idees i des de la proximitat en l’afecte personal.
Nada bueno puede venir de ti, Sr. BERNAT JOAN. Tu eres como los escorpiones, como las víboras. Eres malo por naturaleza y desprendes odio y maldad.
El atentado contra VIDAL CUADRA esta mal enfocado y se tendría que dirigir hacia ciertos sectores racistas del pueblo catalán, un pueblo que no acepta que alguien piense distinto a ellos.
Tiempo al tiempo.
Hombreeee, por una vez que B. Juan es sensato y está en el registro digno no se pueden escribir gilipolleces.
@pepe… Per personatges com tu, molts Catalans no volem formar part d’ aquest estat de ‘pandereta’ que es diu España. Aquests dies ens ho estem passant d’ allò més bé veient la policia atonyinar fatxes dia si dia també. Trigarem pero marxarem. Si no enténs el meu missatge el pots traduir a Google.
Me meo de risa Sr Visca, por la misma regla de tres, entre Ud. en Google y ponga «el 3%» a ver que le cuenta.
También lo puede traducir al catalán, pero seguirá siendo lo mismo. Por cierto, su DNI o Pasaporte ¿qué pone?. Pues eso…que tanto le molesta a Ud… ESPAÑA. Bona nit.
Permítame Bernat felicitarle por este escrito. Ud. y yo no coincidimos en muchas cosas en lo relativo a nuestros respectivos postulados políticos. Ello no obstante no quiere decir que en algunas ocasiones tenga que estar muy de acuerdo con Ud. Es por ello que permítame agradecerle estas líneas en referencia a Aleix Vidal Cuadras, persona a la cual me honra conocer desde hace muchos años, como residente temporal en esta Isla. Reitero mi agradecimiento y deseo la pronta recuperación de Aleix. Bona nit Bernat i salut per a tots.