En l’atemptat a Vidal-Quadras, per Bernat Joan

Ahir un individu armat, des d’una moto, va disparar a boca de canó contra n’Aleix Vidal-Quadras, i el va ferir greument. La intenció, ben clarament, era matar-lo. El mateix Vidal-Quadras va apuntar immediatament la hipòtesi que l’atemptat fos obra del règim iranià. “No tenc altres enemics”, va dir. 

Vaig coincidir amb n’Aleix Vidal-Quadras al Parlament europeu, i ens trobàrem a l’intergrup Amics per a l’Iran Lliure (Friends for Free Iran, en la terminologia en anglès). Eurodiputats de diferents formacions polítiques coincidíem en aquest grup de suport a l’oposició democràtica de l’Iran. Consideràvem que els valors europeus no eren compatibles amb el suport a un règim teocràtic, que nega completament la llibertat i la democràcia. Allí hi havia gent de les diferents forces polítiques representades al Parlament europeu. Presidia el grup el socialista portuguès Paulo Casaca (a qui acusaren de cooperació amb el terrorisme, però després varen haver de treure l’acusació; tant en Vidal-Quadras com jo mateix vàrem ser a punt d’haver de declarar en un jutjat de Ponta Prima, Açores, d’on és en Paulo). I hi havia personatges tan destacats com Vytautas Landsbergis, del Partit Popular Europeu, qui va proclamar la independència de Lituània. 

Des de la més profunda distància ideològica en molts altres aspectes, en aquell grup coincidírem, col·laboràrem i estiguéren d’acord en tot allò més substancial. Per això, m’ha colpit profundament la notícia de l’atemptat. I vull celebrar la reacció de n’Aleix, tan allunyada del guerracivilisme que aquests dies campa per la Ibèria. Ha apuntat cap allà on pensa que hi ha responsabilitat, i ha negat l’enemistat de tota la resta. L’honora. 

Pens que la policia ha de fer tot el possible per esclarir aquest atemptat, i que s’ha d’arribar a treure l’aigua clara de l’origen del tret. El comunicat de l’ambaixada iraniana a Madrid contribueix encara més a fer créixer les sospites. Ataca els mujahidins del poble de l’Iran, condemna el terrorisme, però no fa cap referència específica a Vidal-Quadras. 

Vull acabar aquesta columna desitjant una ràpida, completa i feliç recuperació a n’Aleix Vidal-Quadras, i que pugui continuar treballant pels seus ideals (que, si més no en part, també són els meus) durant molts anys. Des de la distància en les idees i des de la proximitat en l’afecte personal.