Fa uns quants mesos, en les darreres eleccions autonòmiques, un grup de persones vàrem fer un escrit als diaris per tal donar a conèixer les deficiències en les dotacions de personal de l’ àrea d’ Oncologia del nostre hospital de Can Misses.
Malauradament la situació sembla no ésser la mateixa sinó pitjor.
Avui hem vist que l’hospital està buscant dos professionals per suplir baixes i a una metgessa que s’ en va.
Per què no s’ha fet abans quan fa temps que la carència és palpable?. Podem entendre que una especialitat com aquesta és difícil de suplir. Però tant complicat seria, per exemple, donar complements salarials als metges disposats a instal∙lar‐se a s’illa per poder fer front als lloguers desorbitats que tenim i coneixem?
Els ciutadans tenim dret a opinar i demanar als nostres polítics solucions, o no?
S’afirma que el càncer és una malaltia que està creixent. Ningú estem exempts de patir‐la. Els metges i tot el servei que l’ acompanya, infermeres, auxiliars, psicòlegs, son fonamentals per la supervivència junt amb els tractaments.
De vegades es té la impressió de que aquests malats no són prou importants…total!, estan desnonats. Com diu la emotiva pancarta d’acomiadament a Íria González: ‘En nuestra tormenta, tú has sido el arco iris’.
Gràcies, des d’aquí , a totes les meravelloses persones del Hospital, oncòlegs, infermeres, auxiliars, psicòlegs , que fan possible que cada dia siguem més els que sobrevivim i confiem amb les direccions i gestors que tenen el poder per solucionar‐ho.
Por Pilar Hernández Ribera
