Aquesta era una peli per anar a veure en parella. 
Hi hauria d’haver anat amb ella, però ‘ella’, que no és ella (ja no, sense rancúnies), hi havia anat el dia abans sense mi i en companyia. Sols em quedava, doncs, l’esperança de combatre el meu forat d’estómac amb un cubilet gran de crispetes i l’eterna llimonada triada a inicis d’aquest solitari ofici per a combatre un xic l’excessiva cafeïna dels refrescos de cola a l’ús.
Sala tres, aquest cop amb puntualitat, fins i tot amb l’oportunitat de veure un avenç d’una peli de bruixes i caçadors que m’ha semblat una americanada infumable, però que tal i com estan les coses, encara acabaré veient d’aquí unes setmanes.
La Peli comença amb el gag amb el que s’inicia el tràiler a Youtube. Som estiu, tenim unes quantes parelles amb diverses fílies i fòbies més o menys estrafolàries i la història va seguint el seu camí entre algunes ocurrències prou gracioses, almenys tant com per arrencar alguna riota al fons indefinit de la sala mig plena.
El director, en Paco León, cau simpàtic. Fins i tot a mi, que li reconec unes quantes vesprades d’Aïda en la seva companyia enmig de la desorientació típica de la solteria de sofà i cendrer. La seva obra, millorable però correcta. Amb un punt d’humor fàcil, una Candela Peña que continua essent Gran amb ‘G’ majúscula i un rerefons que ve a dir que encara que tots tinguem les nostres manies, som també (més o menys) humans a la recerca d’un algú que les comparteixi o, com a mínim, les toleri i, el més important, ens estimi.
Ras i curt.
Kiki, el amor se hace
Gènere: Comèdia
Director: Paco León
Guió: Paco León, Fernando Pérez
Repertori: Paco León, Natalia de Molina, Álex García, Candela Peña, Alexandra Jiménez, Luis Callejo, Belén Cuesta, David Mora, Luis Bermejo, Mari Paz Sayago, Alberto Velasco, Fernando Soto, Verónica Goya
