@D.V./ Diuen que una de les grandeses de la democràcia és que qualsevol pot arribar a ser president o a assolir un càrrec de responsabilitat. Per tant, no sé si es pot considerar com una grandesa democràtica que algú com Marienna Sánchez-Jáuregui hagi arribat a un lloc de tanta responsabilitat com l’alcaldia de la segona ciutat de Balears. La seva no-dimissió està assolint uns nivells caricaturescos realment excepcionals. Ara sembla un sainete d’Arniches. Ara deriva cap el teatre de l’absurd de Ionesco. Ara uns tocs d’Espanya negra i esperpèntica à la Valle-Inclán. Ara existencialisme i angoixa tipus Beckett. Ara uns tocs de revista i d’Escenas de Matrimonio amb un divertit intercanvi de desqualificacions amb la seva parella de ball Joan Daura. L’espectacle de Marienna Sánchez-Jáuregui és com un circ de cinc pistes on passes dels pallassos als equilibristes, o un Primavera Sound on no dones a l’abast i vas de Blur a Los Planetas a contrarrellotge.
Dimecres passat, després de que Daura i Sansano la deixessin en evidència a la Comissió Informativa, ja es parlava de la dimissió de Marienna Sánchez-Jáuregui. Quan dijous Vicent Serra es va negar a defendre-la públicament, es deia que ara sí, que Marienna marxava. Quan divendres passat cinc dels seus propis regidors s’amotinaven i demanaven la renúncia de la seva pròpia alcaldessa, tothom va dir que la situació era insostenible i que la dimissió no podia esperar ni un dia més. Després d’un llarg cap de setmana i d’un dilluns que s’ha fet etern, Marienna torna amb una flamant cap de premsa diu que se’n va però encara no, que serà després d’un ple extraordinari que convocarà abans de 48 hores. I, quan ja arribava el moment, l’aguilenya -no pel seu nas, sinó perque va nèixer a Àguilas- es treu de la màniga una baixa mèdica per trastorn gastrointestinal. Una darrera pirueta davant la qual només quedar treure’s el barret i dir: OLE TÚ!!!
En aquests moments, tinc el cor dividit. Per una part, la meva part gamberra i anarquista anima a Marienna a que no tiri la tovallola, continui donant guerra i no deixi de regalar-nos moments surrealistes, salvatges, divertits i absurds. Per altra banda, la meva part sensata i cívica m’implora que aquest vergonyós malson s’acabi d’una vegada. No obstant, hi han reflexions que van més enllà. Per exemple: Marienna va guanyar fa dos anys amb el 45% dels vots i li va treure 12 punts a Lurdes Costa. La decisió dels vileros va ser clara. I no em val dir que la Marienna del 2011 era molt diferent de la de 2013, perque ja la seva campanya electoral va ser molt erràtica, amb propostes extravagants com aquella de la escoba de oro o la del ‘Museu del DJ’, i ja aleshores tenia un discurs dispers i, en moltes ocasions, sense sentit.
Doncs bé, aquesta nefasta candidata li va clavar una pallissa (electoral) a Lurdes Costa. I sí, és veritat que l’alcaldessa va pagar el vot de càstig que molts ciutadans volien infringir a Zapatero, però recordem que Agustinet, a Sant Josep, va aguantar molt millor la marea blava.
Però aprendre dels errors mai se’ns ha donat gaire bé. Millor pensen quan, en el futur, d’aquí quinze o vint anys, algú es pregunti perquè Eivissa està agermanada amb Àguilas (Múrcia). Aleshores podrem dir, amb un somriure immens als llavis: “Aquesta és l’herència que ens va deixar Marienna!!!”.
