L’exemple del Pare Guasch, per Antoni Ferrer Abárzuza

Antoni Ferrer Abárzuza

L’any 1879 va néixer a Santa Eulària Antoni Guasch Bufí, a can Ros del Puig de Missa. En un llibret que fa anys li dedicaren Antoni Costa i Felip Cirer s’explica que Antoni Guasch es va fer jesuïta. Anà a les missions del Japó, a les Illes Carolines i Marianes, a Sao Paulo de Brasil i a Paraguai, destinat a la parròquia d’Horqueta.

Al Japó, Guasch hi va fer set anys i es va interessar per la llengua fins a tal punt que escrigué Elementos de la lengua japonesa. Durant els quatre anys que passà a les Carolines va aprendre nocions de dues llengües que s’hi parlaven. Però va ser sobretot al Paraguai on la seua bona disposició i l’aplicació de la seua intel·ligència li permeteren fer una gran feina amb la llengua del lloc: el guaraní o tupí.

Sobre aquesta llengua ameríndia, que avui es cooficial en aquell país, el Pare Guasch va escriure El idioma guaraní, una gramàtica de la qual es varen fer dos edicions els anys 1944 i 1948. Compilà el Diccionario castellano-guaraní, guaraní-castellano, publicat a Sevilla el 1961 i, uns anys abans, el 1956, El idioma guaraní, gramática y antología de prosa y verso.

El Pare Guasch va sublimar el costum o norma jesuïta d’aprendre les llengües dels llocs on s’instal·laven. L’objectiu era arribar millor a la gent predicant correctament en la seua parla. En això seguien una línia antiga que comença amb Ramon Llull i passa pel també balear Fra Juníper Serra.

Més enllà de fer efectiva la prèdica evangelitzadora, la pretensió de Guasch i dels altres era integrar-se en la societat on havien anat a viure. Volien ser, en qüestió lingüística, un més. Sentir amb les mateixes paraules que sentien els seus nous conciutadans.

Ben segur que a Balears, ara mateix, es troba molt a faltar aquest sentiment que va impulsar al Pare Guasch a esforçar-se a entendre i parlar la llengua guaraní.