Ancorat cor de coratge tardorenc, dofí i llibre obert de l’esperança, clàusula i el tràfec a l’autopista principal del paisatge és enorme i és de tèmer. No creus, doncs, estimada que la trama humana és inexpugnable?
Descobert el joc i les seves regles més fonamentals, em retiro a la solitud del parc. Veig la ciutat i el poble també. Ho veig a ulls tancats, esborrada memòria, trencada l’aigua del rierol. Bucòlic paisatge després de la batalla?
La teva qualitat de capciosa, estimada, és immensa i l’arrel més profunda de la pregunta ho demostra, ho demostra de forma tan inútil com cruel. Entremaliada la sumptuositat del teu rostre ara esdevé la contemplació pura del cos i de la seva espurna. Convé una vegada més invocar prudència i no deixar-se precipitar per la força violenta dels esdeveniments.
Nous poemes a l’alba de la primavera i la llum encara ombrívola. Tens la petita lletra escarlata que et marca i et defineix? Però la dona torna a ser indiscreta i, amagada sota una pell pura llana verge, es desentén de la llum, de la paraula escrita, del mot agosarat. La dona, tal vegada, és idiota.
Per Toni Roca, poeta emèrit.
¡OLÉ! Maestro. Feliz Navidad y salud y prosperidad para el año entrante, oh poeta. Que tu pluma siga esbozando tus pensares y tus sentires, por siempre jamás.