Tant se val la distància, del que aquí es parla és de l’estat d’ànim i de com aquest intervé a l’hora de sobreviure, ni que sigui a un altre planeta i en unes condicions més que severes.
Mart ve a ser com una mena de Robinson Crusoe Inter galàctic que no té perquè tenir el mateix desenllaç (això queda en mans d’aquell que decideixi anar a veure-la al cine… o esperar-se per a descarregar-la… o optar per veure-la a la tele quan l’estrenin el dia que, més o menys, arribi la primera missió tripulada al planeta roig).
La veritat és que no és fàcil estar dues hores i pico amb un paio tancat en una caseta de 200 metres quadrats enmig del no res marcià i estar entretingut, però en Ridley Scott ho aconsegueix. I és que si la gallina vella fa bon caldo, el gat vell fa bones pelis, i a aquest senyor li sobren arguments en quant a dilatada carrera fílmica (Àlien, Gladiator, Thelma i Louise, Blade Runner, etc etc…) i, a més, té un altre do; sap rodejar-se dels millors tècnics i actors a l’hora de dur a terme un projecte. No sempre li surt be, és cert, però qui és bo, és bo, i en el cas que ens competeix, val molt la pena deixar-se caure una estoneta a la butaca i gaudir d’una producció ben escrita/dirigida/interpretada.
Qui ho faci, pot treure’n unes quantes lliçons. La principal, com deia, és que si ets optimista i li fots un parell de collons, pots tirar endavant amb la teva vida encara que ningú doni un duro per tu.
La qüestió és anar arreglant coses i anar enviant missatges a l’espai o a la xarxa mateix. En arribar el missatge, potser ja no hi seràs, però algú se’n recordarà de tu.
Mart (The Martian)
Gènere: Ciència Ficció
Nacionalitat: USA
Director: Ridley Scott
Reparto: Matt Damon, Jessica Chastain, Kate Mara, Kristen Wiig, Mackenzie Davis,…
