Això dels trolls sembla un fenomen molt modern, però des de fa dècades que ens obsequien anònimament amb una amplíssima gamma d’insults i desqualificacions. Si ens circumscrivim a l’àmbit escolar, recordarem que els seus missatges –necessàriament en format analògic- omplien pupitres, murs de pati, portes de lavabos i fins i tot la pissarra de l’aula. En aquest darrer supòsit el caràcter efímer del missatge quedava àmpliament compensat per la difusió assegurada del comentari escarnidor, mai inferior en aquells temps als 40 alumnes més el professor –la qual cosa equivaldria a no menys de 500 retuits actuals, d’acord amb acuradíssims càlculs realitzats per especialistes en la matèria. Per als trolls més audaços la peça a abatre era el mestre i no pas un alumne. Però no ens enganyem, es coneixen pocs trolls que exhibeixin una medalla al valor. En aquest sentit, s’ha de recordar que la IP de llavors era la cal·ligrafia i els docents de l’època eren uns autèntics experts en coneixements grafològics.
Avui en dia la selva digital proporciona un camuflatge el qual proporciona al troll una sensació, justificada o no, d’impunitat. Tan segur se sent que a la primera andanada ja t’envia directament a la sala de maternitat. Resulta estadísticament impossible que algun troll no estigui llegint això, per la qual cosa es fa imprescindible aclarir-li que acab d’usar un sofisticadíssim recurs literari per no dir directament “posar-te a parir”.
Contra els atacs dels trolls la psicologia cognitiva ens proporciona una valuosa eina de defensa: no importa allò que ens diuen, sinó allò que nosaltres ens deim sobre allò que ens diuen. És ver que la nostra autoestima presenta algunes semblances amb el Down Jones, i que de tant en tant cotitza a la baixa. Però vaja, tampoc la cosa justifica que t’hagis de llençar d’un gratacel ni implorar que vengui un nou Roosevelt per salvar-te de cap Gran Depressió.
Contra els atacs dels trolls la psicologia cognitiva ens proporciona una valuosa eina de defensa: no importa allò que ens diuen, sinó allò que nosaltres ens deim sobre allò que ens diuen.
Alguns opinen que els Odiadors Viciosos No Identificats seran els OVNIS del segle XXI. Potser exageren però, per si de cas, seguim el consell de no donar-los menjar. Al fossar dels mandrils dels zoològics he vist missatges semblants. Per alguna cosa serà.
(UN QUE HO SAP TOT: Només un cap de fava com tu pot dir que va ser Roosevelt i la seua merda de New Deal el qui va treure els Estats Units de la Gran Depressió, quan tothom sap que va ser gràcies a Hitler i a la Segona Guerra Mundial).
