Opinió: Recuperem el silenci, per Joan Ribas, candidat de Guanyem Eivissa a l’Ajuntament de Vila

El passat 12 d’abril es va celebrar un any més el dia mundial de conscienciació contra la contaminació acústica. No va tenir massa repercussió, ni tan sols a facebook, on se celebren els dies dedicats a les coses més estrafolàries i esperpèntiques, es va fer cap menció. Serà que és un tema poc atractiu, un tema al qual desgraciadament no se li dóna la importància que realment té pel desconeixement i la poca conscienciació que existeix sobre aquest greu problema.

Al meu entendre equivocadament, l’opinió pública responsabilitza gairebé exclusivament de la contaminació acústica que patim a l’illa a les discoteques, bars musicals i beach clubs, però considero que no són els únics responsables que els nivells de soroll que patim siguin excessius. És cert que a Eivissa vivim en un entorn on la música és omnipresent, on el ball i la festa són referència mundial, i aquest mèrit no hem de renunciar, hem de considerar-lo com un haver, no com un deure. Cal treure partit del que tenim per oferir en aquest camp, perquè ho fem millor que ningú al planeta, però això si, no a costa d’hipotecar la nostra salut i la dels nostres fills i filles. Ja sabeu que sóc del gremi, i estic convençut que els clubbers del món sencer seguiran venint a l’illa a gaudir de les grans estrelles del ‘deejaying‘ encara que es faci complir la legislació i normativa sobre remor.

És cert que a Eivissa vivim en un entorn on la música és omnipresent, on el ball i la festa són referència mundial, i aquest mèrit no hem de renunciar, hem de considerar-lo com un haver, no com un deure.

La lluita contra la contaminació acústica és una assignatura pendent del nostre govern insular i dels municipals, cal exigir als nostres representants que es compleixin les recomanacions de l’OMS sobre sorolls, i que no es permeti, sota cap concepte, que fora dels locals habilitats per a això, fora de les discoteques, fabriques, tallers o qualsevol altre establiment que produeixi nivells sonors elevats, aquests superin els límits recomanats. Com deia no són només les molèsties que produeixen els establiments d’oci, tant amb la música com amb les aglomeracions de gent en terrasses exteriors i trànsit de vehicles i persones, el que altera negativament el benestar de la ciutadania, sinó que també és just posar el focus en els centenars de festes il·legals que es fan en cases de camp durant la temporada, en els vehicles que no respecten els nivells de soroll d’escapament permesos per la llei, en els establiments comercials que molesten a causa de la maquinària que tenen instal·lada i funcionant gairebé 24 hores al dia (aires condicionats, cambres frigorífiques, extractors …), en els sorollosos autobusos obsolets que circulen pels carrers de la nostra ciutat, en els camions i altres vehicles pesants que circulen dia i nit per zones residencials, i també en els vehicles de recollida de fems i reciclatge de vidre que fan les seves rutes de nit

Tenim el deure de recuperar el silenci. Cal conscienciar la ciutadania que la contaminació acústica, la vibració i el soroll excessiu, no només és una molèstia que t’impedeix dormir, sinó que comporta seriosos riscos per a la salut de les persones. Produeix estres, irritació, problemes cardíacs, manca de concentració, insomni … i aquest diagnòstic s’agreuja quan parlem dels més petits, perquè els impedeix un correcte desenvolupament com a persones i afecta de manera molt negativa al seu rendiment escolar. No hi ha dubte que el soroll excessiu és més molest de nit per ser aquest el temps que solem dedicar al descans, però vull recordar que tenim dret que durant l’horari diürn també es respectin els nivells establerts per la llei. La llei a la qual em refereixo és la ‘LLEI 1/2007, del 16 de Març contra la contaminació acústica de les Illes Balears. Una llei d’obligat compliment per als nostres ajuntaments i Consell, una llei que està per sobre de qualsevol normativa especifica que es pugui desenvolupar. Una llei a la qual s’ha de supeditar qualsevol reglament municipal o insular. Institucions a les quals s’ha de dotar del material humà i tècnic necessari perquè aquest compliment es faci efectiu. No em feu gaire cas, digueu-m’ho si teniu la dada exacta, però crec que en tota l’illa no hi ha d’haver més de quatre o cinc sonòmetres homologats per al control de sorolls, i segur que tampoc abunden els agents preparats per manejar-los. Locals d’oci amb música o negocis potenciament molestos ha d’haver-hi cent o dues-centes vegades més.

Tenim el deure de recuperar el silenci. Cal conscienciar la ciutadania que la contaminació acústica, la vibració i el soroll excessiu, no només és una molèstia que t’impedeix dormir, sinó que comporta seriosos riscos per a la salut de les persones.

L’obligació dels que pretenem governar ha de ser procurar que els ciutadans i ciutadanes que viuen als nostres municipis puguin viure en un entorn el més saludable possible per a ells i els seus fills. Si no existissin caldria crear-les, però solucionaríem gran part del problema fent complir les lleis que ja existeixen, la responsabilitat del ciutadà és actuar quan se senti afectat presentant la denúncia corresponent.