Paraula de Ferru: Amb calma i silenci!, per Ferran Moreno i Castillon

S’ha celebrat aquí el IV Congrés de l’oci nocturn apadrinat, com no podria ser d’una altra manera, per l’hereu de la estirp Matutes i que s’ha celebrat, coincidències de la vida, a l’hotel Ushuaïa Tower. Queda polit dir-ne congrés quan en realitat és una reunió de col·legues per mirar-se el melic i dir-se els una als altres que guapos som, perquè és evident que qui la té més llarga ni es discuteix.

Finalitzat, com deia, el congrés de l’oci nocturn, les conclusions son extraordinàries: per millorar, més turisme i més soroll.

I dic que son extraordinàries perquè tots hem patit les conseqüències funestes de la massificació turística estival a les nostres illes Pitiüses, amb els consegüent problemes de desplaçament, vandalisme, inseguretat, soroll insuportable… però res del malestar expressat pels residents, gent normal que vol viure a Eivissa tot l’any i no només a l’hivern, sembla importar massa, de fet gens, als grans empresaris de l’oci eivissenc.

Els eufemismes emprats per dissimular el desgavell de l’estiu i que s’han sentit en aquest Congrés, son una mostra de la desvergonya i del menysteniment dels que dirigeixen, des dels seus despatxos, la vida de ibiza a tots els nivells.

Pretendre incloure el soroll que en diuen música, a uns decibels molt per sobre dels suportables per les persones normals que treballen dia sí i dia també inclús a l’estiu, dins el concepte cultura és l’exemple clar dels eufemismes als que em referia anteriorment, especialment quan aquestes disbauxes, segons els ponents del Congreso son “experiències complertes a nivell creatiu que creen una atmosfera cultural”. És meravellós l’ingeni i la inventiva dels gurús de l’oci de Ibiza per pintar de culturalitat el descontrol de cada estiu, com si la disbauxa fos sana i aportés coneixement i saviesa. Sí, certament, meravellós.

Ara bé, vist el resultat de les ponències del Congreso, s’ha de premiar a l’estirp Matutes -com ja s’han afanyat a fer les administracions illenques- per haver aconseguit, per l’efecte Ushuaïa -concepte mereixedor d’un estudi sociològic que en determini exactament el significat més enllà de més soroll, més descontrol, més turistes, més sous i més lleis a mida- que Platja d’en Bossa hagi passat a ser la segona platja més cara de la Mediterrània, com si aquesta característica fos una sort pels residents i mos ajudés en res.

És clar que, segons el concepte matutià de l’interès illenc, que es tradueix, per entendre’ns, en més sous per la seva butxaca, si venen turistes multimilionaris, Ibiza i el seu imperi sobreviurà nedant entre muntanyes de sous que es repartiran els seus socis i els polítics de torn, deixant alguna engruna pels residents i netejant la seva imatge, com fan tots els magnats aquí i arreu, amb aportacions a entitats solidàries (única cosa que no és criticable en absolut). Per arrodonir el concepte i deixar-lo més clar, només hem de tenir en compte que, per l’imperi Matutes i els seus amics, l’Ushuaïa és l’exemple a seguir. És a dir, un hotel fictici que encobreix una discoteca a l’aire lliure que contravé la normativa que obligava (i ho dic en passat perquè sembla que la legislació és fluctuant) a que totes les discoteques de l’illa fossin cobertes i insonoritzades, és el model a seguir i l’exemple de la manera de fer per aconseguir la excel·lència turística que ells prediquen, malgrat que poc tingui a veure amb l’excel·lència turística que vol la immensa majoria de residents pitiüsos.

Destaco que les ponències que abordaven temes interessants i de repercussió per tots els eivissencs (alcohol i drogues, contaminació ambiental, seguretat), van quedar circumscrites a l’àmbit dels establiments d’oci -com evitar que aquestes xacres els afectin la imatge-, sense que es fes cap menció, ni de passada, a les molèsties que el soroll i els descontrol provoquen en els habitants. Per descomptat, no es va fer cap menció a la forma de disminuir o pal·liar aquestes molèsties perquè, segons la sensació que a jo em desprèn tot aquest muntatge, és que no està pensat ni remotament per les persones. Només es dirigeix cap els locals d’oci i els seus dirigents.

Sort però que sembla que Eivissa ha començat a despertar-se i potser ja no serà tant fàcil per tota aquesta colla d’empresaris de l’oci fer i desfer al seu antuvi perquè sembla que, si més no, les administracions, fins ara mandroses, cegues i sordes comencen a moure’s, amb lentitud cert, però es mouen. I esperam que ho facin amb més ímpetu i ganes quan s’acostin eleccions, que sempre ajuden a moure paperassa endarrerida, no fos cas. I com que la recuperació d’altres destinacions turístiques també és un fet cert, potser que la gallina deixi de pondre tants d’ous i Eivissa, que també existeix encara que la vulguin esclafar, tornarà a respirar i a viure com sempre ho havia fet, amb calma i silenci.

Per Ferran Moreno i Castillon