Memòries d’un poeta emèrit, per Toni Roca
Pérez, per cert, president del Reial Madrid, és el principal i únic culpable/responsable de la derrota a Rússia i que significà l’expulsió del torneig mundial de la Selecció. A hores d’ara mateix, quan ja fa un parell de dies, diumenge passat a la tarda, esclatà la tragèdia tot déu ho sap i n’és conscient que Pérez, probablement sense voler, creà el necessari, imprescindible clima moral i psicològic que portà la Roja a l’abisme de la derrota,de la humiliació i del melodrama.
El patriotisme de Pérez en dubte. La trama és simple i es recordarà sempre. Repassem el fets fil per randa. Dos dies abans de l’inici del campionat mundial, Pérez fitxà Lopetegui com a entrenador del seu equip, principal buc insígnia i bandera d’un país abans anomenat «España, España, España…!», la notícia arriba a Moscou i l’efecte és devastador. Desmoralitzats, desconcertats els nois de la Ñ desesperats, orfes de pare i mare no saben com reaccionar.
La imprudència de Pérez desencadenà el drama. No fou, recordant la famosa frases d’aquell indigne ministre, com tots, de Franco, anomenat Arias Salgado: «Rusia es la culpable, el oro de Moscú…». No. El responsable fou, sense no dubtar-ho, el dit Pérez. S’imaginen Bartomeu contractant Lopetegui com a entrenador del Barça? Mare meva, mare meva. Els gossos de la premsa «nacional» treurien foc pels queixals i «por tierra, mar y aire» llançant bombes, un vegada més, sobre Catalunya. Pérez, Pérez…
