El Primer de Març de 1810 va esclatar l’última gran revolta per la sobirania pròpia en un lloc de les Illes Balears. L’illa de Menorca havia estat cedida a Espanya pel Tractat d’Amiens (entre França i Gran Bretanya). Maó deixava de ser port franc, amb els consegüents perjudicis econòmics per a la població menorquina (que, a més, havia de pagar impostos a la Corona espanyola, a partir de llavors). Endemés, a Ciutadella havia pres possessió un bisbe, Pedro Antonio Juano, durament castellanista i antibritànic. Considerava que els menorquins anglòfils probablement també eren anglicans (ço és, d’una confessió diferent de la catòlica). Per tant, resultaven objecte de persecució.
Amb la pèrdua d’antigues llibertats, de la condició de port franc i amb els abusos per part de la corona espanyola, va esclatar la revolta. Els gremis varen prendre possessió del control de l’illa i expulsaren el bisbe Juano, que va partir en un llaüt cap a Alcúdia, on es va refugiar. Així, va poder salvar la vida. També s’hagueren d’amagar els regidors i oficials partidaris dels Borbons (és a dir, d’Espanya).
Com era d’esperar, emperò, una Menorca abandonada pels anglesos i per Napoleó no va poder fer front a les armes espanyoles. I va tornar a caure en poder borbònic. La revolta va ser sufocada per les armes i s’agafà un cap de turc per carregar-li els neulers: el patró Joan Mercadal. Mercadal va ser detingut, traslladat a Palma i afusellat.
Trob que està molt ben triat el Primer de Març per celebrar el Dia de les Illes Balears. Ara només falta que recuperem l’esperit de Joan Mercadal, dels vilatans d’Alaior (els primers a proclamar-se lliures) i dels gremis que expulsaren Juano i els seus, perquè la celebració cobri encara més significat. I, sobretot, més perspectiva de futur.
Bernat Joan i Marí
Bona data i bona revolta!!!