(Quin) Pa amb oli!, per Jaume Mayor Ramis

Des de sempre ens ha costat molt dir les coses pel seu nom, especialment, quan són incòmodes, dolentes o tràgiques. Avui dia no és una excepció i, és més, el problema s’estén  pandèmicament afectant tant la vida quotidiana com les esferes de poder. Unes vegades, es fan voltes per evitar desplaences. D’altres s’usen eufemismes que en moltes ocasions amaguen simples preses de pèl, mentre que, de cada vegada més, com esdevé diàriament, s’aboquen autèntiques bajanades.

L’altre dia de pagès, a un restaurant a prop d’Eivissa vaig ser testimoni d’una d’aquestes situacions. L’ambient era esplèndid; una nit majestuosa, les taules a la llum de la lluna, cuina de la terra, i amb cap altra remor que la dels comensals presents. Mentre llegíem la carta, un amic trencà el silenci; “mirau què diu aquí!”–assenyalant un punt de la carta on deia–, Pan boli con, seguit de tot un desplegable de diferents acompanyaments, entre d’altres; xulla, salmó fumat, truita i patates, i també, més nord-americà que pagès, hamburguesa, formatge fos, ceba fregida i patates. Confesso que estic avesat a llegir tot tipus de maneres d’escriure aquest menjar típic; pam oli, pam amb olis, pa noli, pa en oli, pamb oli i, fins i tot,–superant per golejada el ja mític bacon– apostrofat! De totes, aquesta no venia sinó a afegir una forma més, incorrecta, d’anomenar una simple llesca de pa, amb tomata i oli, acompanyada d’algun afegitó contemporani.

El millor, no obstant, encara estava per arribar. A la part superior del full, hi havia una nota que aclaria el significat de l’estrany mot boli, i deia textualment; “Boli es salsa fría a base de tomate, ajo, aceite de oliva y sal.” Tot un detall! Certament no tots els illencs saben què és un pa amb oli, i més encara els visitants ocasionals, per això és bo no donar les coses per sabudes. Una altra cosa és, sense entrar en temes culinaris, l’encert i correcció de les explicacions. Sempre havia entès el terme boli com una forma abreujada i/o col·loquial de bolígraf, però pel que he vist és molt més que això. No sé com els sonarà a aquells que no coneixen el pa amb oli (o també pamboli segons Alcover-Moll), però per als que hem crescut menjant-ne assíduament resulta inversemblant si no grotesc. No obstant això, no es pot negar que no quedi ben clar que duu la salsa boli, més que suficient per fer-ne una bona tria.

Aquesta extravagant definició de boli no és fruit, encara, de la política lingüística del govern (o sí), ja que la carta fa uns anys que circula. Tampoc es tracta d’un substantiu propi del català de les Pitiüses desconegut per altres parlants. O potser, usant la retòrica acrobàtica del govern, hauríem de dir una de les llengües pròpies de les Illes distinta del castellà. Els anglesos dirien the c word, per referir-se a una paraula maleïda començada per ce que no es pot ni esmenar, com l’Innombrable de la saga Harry Potter. Doncs nosaltres d’aquestes en tenim a rompre. Tenim la erra, no-rescat, per referir-nos a les ajudes a la banca sota condicions molt avantatjoses; la de, desnonaments, per parlar del fet que “el impago producirá todos los efectos previstos en la normativa”, la de, del Sr. Dit, o millor usam la efa de Mr. Finger, -la de està molt sol·licitada-, per referir-nos, és clar, a l’autor dels papers que va publicar el diari P, no de Pam boli con, sinó el que va ser demandat pel PP i que, juntament amb el diari M, ha deixat en evidència els errors i la porfídia del govern. Senyors claredat; senyors pa amb oli!