Joan Escandell, psicòleg.
Si un mateix no respecta els propis ritmes, els propis tempos d’anar atansant-se als canvis, transicions, dols personals i noves fases que s’obren de la vida, és probable que experimenti la sensació, sovint molt dolorosa, de no estar d’acord amb el més essencial d’un mateix. Això no només tindrà efecte en com un se sent, en el malestar que un experimenta, sinó que també es projectarà en la nostra vida exterior, en les nostres relacions…
Que tenim un ritme i un temps particular, propi de cadascun, implica una lliçó que per algunes persones és molt difícil de poder assumir, ja que parla de les limitacions pròpies, ens mostra que no tot és benestar, que no “es pot tot” -contra el que els eslògans publicitaris tracten de vendre’ns de manera constant- que els dols i aspectes dolorosos i impossibles són part de la vida, per a poder obrir altres etapes, és a dir, ens posa en relació amb el que la vida té d’insatisfactori, de frustrant…
Conjugar els propis ritmes personals amb tot allò que suposem que se’ns demanda des de fora, no sempre és una tasca senzilla, ja que moltes vegades no coincideixen les coses que un consideraria fonamentals amb aquelles que cal portar a terme de manera més o menys urgent.
Una vegada evidenciat que de vegades és difícil conjugar allò interior amb l’exterior, penso, no obstant, que no és una excusa, ni podem atribuir a la família, o a la societat en general el fet que molt usualment no ens donem el temps ni l’oportunitat de fer un viatge personal cap aquells aspectes del nostre interior que ens marquen des de dintre, i amb els que seria interessant tenir-hi el major contacte possible per anar-los fent servir de timó en la travessia de la vida.
Efectivament, parlo també d’estar en contacte amb aquelles coses doloroses, trencades, o traumàtiques que tothom té en la seva història i amb les que es tractaria més aviat d’aprendre a conviure i anar conjugant-les amb cura amb la nostra vida interior, relacional, laboral i social.
Voler anar més enllà d’aquests aspectes determinants que un porta a dintre, i que hem de tenir en compte, sovint implica una frenètica carrera d’extraversió cap al món exterior que té efectes posteriors en la pròpia salut i en el propi malestar en tant en quant no hem estat suficientment connectats amb els nostres ritmes i limitacions, amb el que efectivament, podem fer de manera raonable.
