‘Sa Graduada o com esborrar el paisatge urbà’, per Jordi Salewski

Ja han tirat a terra l’edifici de l’antiga escola de sa Graduada, patrimoni de la ciutat d’Eivissa. Construït l’any 1936, va ser el segon edifici del Pla d’Infraestructures Escolars de la II República.

El record perdurarà a la memòria mentre quedi gent per recordar, però l’edifici ha desaparegut per sempre més. Durant anys se li ha volgut restar valor, deien que no tenia importància, que no era un ‘monument’ i que s’havia d’esbocar per donar pas a la renovació i modernització de la zona. Aquests paisatges quotidians, on circulam cada dia sense donar-li importància, aquest justament, són els que tenen major importància perquè caracteritzen a la ciutat.

Qui dóna valor al patrimoni? Els seus propietaris, en aquest cas tots els i les ciutadanes, i en representació nostre els polítics han de prendre decisions. Hem pogut comprovar que cap d’ells ha tingut interès en la seua protecció. No entrarem en la història de sa Graduada, però cal recordar que l’edific va ser declarat Bé Catalogat a protegir (any 2006), però una discutible sentència judicial ho va anul·lar, justificant que era més important pels ciutadans construir la seu dels jutjats. Entitats com l’Institut d’Estudis Eivissencs o particulars com l’arquitecte Salvador Roig varen reclamar recórrer la sentència, reclamant que la llei de patrimoni està per damunt de l’urbanisme. Ni l’Ajuntament ni el Consell del moment i els successius van moure un dit per tornar a protegir l’edifici.

Sabem quin tipus de ciutat volem? Esborrant els pocs símbols que ens queden estam banalitzant la ciutat. Fer un simple edifici modern i una plaça de formigó amb fanals últim model no fa més que apropar-nos a qualsevol altra ciutat del món. No val l’excusa que era més car conservar una part i adaptar-hi un nou edifici. Tenim exemples arreu del món d’antics edificis recuperats que són admirables. Avui les possibilitats constructives i els materials ens permeten fer meravelles, aconseguint un edifici amb caràcter, conjugant passat i futur.

Potser l’edifici antic de l ‘Escola de sa Graduada no era espectacular, potser no era molt polit, però era testimoni d’un temps. L’edifici de l’arquitecte Guillem Forteza si tenia interès arquitectònic i patrimonial justificat. Valor simbòlic pel que va significar per la modernització de l’educació a Eivissa i per l’encaix dins de l’antiga trama rural-urbana de la ciutat. No fa gaires anys, la ciutat d’Eivissa era poblada per antigues cases rurals (ses Canyes, sa Bodega o can Partit per citar algun nom) i es van demolir. En aquell moment no es van considerar importants, no tenien valor més enllà d’espai per a nous edificis. Però que diferent seria avui la ciutat si trobàssim grans cases enmig de la trama urbana? Possiblement ara serien espais culturals o seus de grans empreses rodejades d’espais verds. El creixement descontrolat amb el boom turístic va crear una ciutat amb una trama urbana densificada, amb edificis de poca qualitat, sense espais lliures, sense caràcter ni història.

Per sa Graduada hi havia moltes propostes perquè fos un nou espai referent per la ciutat, conservar la part patrimonial i fer uns edificis nous, amb usos diversos i fer una ciutat viva. Cal mirar endavant, no volem tornar endarrere, però si s’ha de respectar el poc patrimoni que queda després del creixement accelerat dels darrers anys.

El patrimoni és el testimoni d’una cultura i nosaltres som els responsables de la seua conservació per a les generacions futures. La identitat d’un poble es forma gràcies a l’afecte pel patrimoni, creant sentit de pertinència a un lloc. Eliminant patrimoni no feim més que perdre referents per saber qui som i com hem de construir el nostre futur.

Temes complexos que marquen el futur d’una ciutat i els seus habitants, el nou edifici serà espectacular, però s’ha perdut una gran oportunitat de fer un espai singular i amb caràcter.

Jordi Salewski Pascual

Geògraf