Síria acaba de viure un esperat canvi de règim. Haurà estat especialment esperat si posa fi a més de quinze anys de guerra. Sembla ser que un grup islamista moderat ha pres el poder i ha enderrocat el règim del Baas. El dictador, diuen, s’ha exiliat a Rússia. I s’està en fase de constitució del nou govern.
De tot plegat, em queda una preocupació que pens que hauria de compartir el conjunt de la comunitat internacional: què passarà amb els kurds. A Síria, a l’Iran, a Turquia mateix, els kurds constitueixen la víctima propiciatòria de qualsevol etapa de repressió, però també dels canvis. A Rojava, per recordar un lloc emblemàtic, s’hi han fet alguns dels experiments socials més interessants que hem pogut observar a l’Orient Mitjà. Una república de dones constitueix quelcom de prou potent com per fixar-se a les retines de tots nosaltres.
Preocupa, especialment, que el nou règim compti amb el suport més o manco incondicional de Turquia. A Turquia, precisament, els kurds es troben en una situació especialment complicada. No hi ha res, idò, que ens indiqui que a Síria la cosa ha d’anar diferent. Per això, els organismes pertinents ja haurien de tenir l’ull posar no només a Síria, sinó, específicament, al Kurdistan sirià. Perquè una vegada més els kurds no siguin les víctimes del canvi.
Bernat Joan i Marí
Amigo BERNAT., el gobierno turco, creo recordar, que ha bendecido al nuevo régimen y le ha ofrecido lazos de cooperación. Por consiguiente ya se puede imaginar lo que le espera al pueblo KURDO.
El pueblo KURDO se merece mi respeto y consideración, pero veo más preocupante el futuro que le espera a las mujeres, a los demócratas, a los fieles de otras religiones, a los profesores -algunos compartiendo ideas y conocimientos con Vd-.
Recuerde lo que ocurrió en Afganistán cuando se retiraron las tropas norteamericanas, las mujeres y los derechos humanos retrocedieron a la Edad Media.
En fin, amigo Bernardo, no espere ningún progreso de unos talibanes.
Qué tenga una Feliz Navidad en compañía de amigos y seres queridos, nosotros poco podemos hacer en estos casos.
Amigo Bernardo., no dices nada?.
Me preocupa tu silencio.
Benvolgut José, et desitj un bon Nadal i un venturós any nou. A tu i a tots els teus. I a tots els lectors. Aviat tendreu nova columna meua. Salut i ànim!
Perdó, volia dir «Benvolgut Josep Ossa i Putxet». Com que veig que ara els noms es tradueixen…
Gracias amigo Bernardo.
No comparto tus ideas, pero tus pensamientos son buenos y entrañan buenos sentimientos.
Para ti y tus seres queridos, también te deseo lo mejor de este mundo que nos ha tocado vivir.
Un abrazo y feliz navidad.