Tòpics sobre Eivissa, per Bernat Joan i Marí

Com que Eivissa té una gran dimensió mediàtica internacional/global, també sorgeixen amb facilitat els tòpics sobre l’illa, sobe la seua gent, sobre la seua història i sobre el seu present. Una part dels tòpics han estat guanyats a pols, però una part resulten completament injustos. 

N’hi ha que ens posen en una situació complicada: per exemple el que diu que aquí lligam els cans amb botifarres. Dit d’una altra manera: que a Eivissa s’hi viu molt bé, que hi ha una economia boiant i que s’hi troba feina per a tothom. Certament, l’economia eivissenca és dinàmica, funciona a batzegades i de manera molt desigual, però això no implica que qualsevol persona que hi vengui hagi de pensar que les seues expectatives resulten immillorables. 

Un altre tòpic vendria a dir que aquí la gent és molt rica. Certament, pels jets privats que volen a Eivissa i pel preu d’alguns restaurants, podríem suposar que som per damunt de Suïssa. Però allò que ens forneix la perspectiva de la realitat d’un lloc és la mitjana i el rang que ocupa. Traduït: un petit percentatge de gent molt rica no diu res sobre la riquesa d’un lloc. El que ens diu alguna cosa és el salari mitjà, la renda mitjana de les famílies o la renda disponible que tenen. També ens diu alguna cosa si hi ha un percentatge molt gran o més petit de població en risc d’exclusió social. I tot això no s’explica amb cap dada sobre jets privats, iots i d’altres luxes prohibitius. 

Que Eivissa és una illa molt castellanitzada també és un tòpic. Eivissa és la més descatalanitzada de les illes Balears (és l’illa de l’arxipèlag amb un percentatge més baix de gent que sap català), però també és la més descastellanitzada (som l’illa amb un percentatge més baix de gent que sap castellà). Per tant, tòpic per tòpic, no caiguem en el parany. 

N’hi ha molts més. Se’n poden recollir a senalles, de tòpics sobre Eivissa. Per això és ben probable que en alguna altra ocasió ens vagui de tornar-hi. 

Bernat Joan i Marí