Oti Corona/ Segons un informe de la Guàrdia Civil, el Partit Popular va finançar il·legalment un acte de Nuevas Generaciones a través d’una societat-tapadora anomenada Paquí Pallá SL. El PP avança molt lentament quan es tracta de drets o llibertats, però no vegis com corre quan necessita desviar l’atenció sobre les seves corrupteles. Casado va fer via a tirar del calaix de sastre pepero i aquest cop mos ha tocat rebre a les dones: el senyor vol derogar el nostre dret a l’avortament.
El PP avança molt lentament quan es tracta de drets o llibertats, però no vegis com corre quan necessita desviar l’atenció sobre les seves corrupteles.
Cap sorpresa pel fet que un home de dretes vulgui legislar sobre els nostres úters. Els sembla el més normal. Aquests individus consideren que els cossos de les dones són fets pel seu gaudi –a través de, per exemple, la pornografia o la prostitució- o pel seu negoci –a les dos activitats anteriors hi afegiríem el lloguer de ventres, activitat que Casado també mira amb simpatia-. El president del PP no recorda, es veu, com li va anar al seu col·lega Gallardón quan va intentar retrocedir trenta anys i tornar a la llei de terminis de Felipe González. Ha oblidat que les dones vàrem organitzar el Tren de la llibertat i vàrem emplenar els carrers cridant que nosaltres parim, nosaltres decidim. El clamor de les dones va ser el començament del declivi del PP i el final polític de Ruiz Gallardón. I jo que m’alegro.
Casado, que no es distingeix per la seva amplitud de mires, va decidir que l’avortament seria la cortina de fum per evitar que parléssim de Paquí Pallá. La patinada grossa va venir quan se li va escapar el veritable motiu pel qual la dreta s’oposa al nostre dret a avortar. No va donar motius morals, ni va deixar anar una frase casposa com aquella de Gallardón: la maternidad hace a las mujeres auténticamente mujeres. Tampoc mos va posar l’exemple de la mare heroica disposada a tot pel vuitè fill que porta al ventre, ni mos va parlar de patiments fetals, ni mos va intentar convèncer que un embrió de tres setmanes és com un boix de sis anys. Ell va anar al gra. Al que interessa. A la veritat. A la pasta. Casado va dir literalment: Si queremos financiar las pensiones y la salud, debemos pensar en cómo tener más niños y no en cómo los abortamos. Ole, ole i ole. D’això se’n diu parlar en plata. Cómo los abortamos, en primera persona. Sí senyor.
Ell va anar al gra. Al que interessa. A la veritat. A la pasta. Casado va dir literalment: «Si queremos financiar las pensiones y la salud, debemos pensar en cómo tener más niños y no en cómo los abortamos».
De les paraules de Casado podem treure un parell de conclusions no poc inquietants. La primera, que el PP no és que consideri que un zigot és igual que un nen: és que l’equipara amb un obrer. I la segona, que les dones tenim l’obligació d’aportar aquesta mà d’obra, posant les nostres matrius al servei de la pàtria. Així, quan d’aquí a pocs anys s’acompleixin les previsions d’organitzacions com Save The Children i un de cada quatre nens espanyols visqui en la pobresa i l’exclusió social, la culpa no serà de la precarietat laboral ni dels permisos maternals insuficients. La culpa serà de les dones, que mos encaparram a ser persones i tenir drets.
