Segons els resultats electorals de les eleccions autonòmiques, van votar un total de 426.569 persones, és a dir un 59,94% de l’electorat, d’un total de 720.666 possibles votants; un nombre important dels ciutadanes i ciutadans que votaren, exactament 194.680, va votar al Partit Popular, però precisament partint d’aquí, també podríem dir que hi va haver 535.986 ciutadans que no van votar el Partit Popular, si bé aquest va ser el partit més votat amb diferència, per tant li correspon justament governar la nostra comunitat.
Per altra banda, personalment entenc el fet de presidir com el fet de dirigir deliberacions o treballs d’una assemblea, comunitat… Però sembla que, per les declaracions que escolt del senyor Bauzá, l’actual responsable de la nostra comunitat només fa cas de l’accepció que considera “presidir” just com ser cap d’una societat, sense cercar consens, ni escoltar les diferents sensibilitats, a més, titllant d’antidemocràtic el fet d’exercir el dret de vaga després que el sector educatiu esgotàs totes les possibilitats de diàleg, fins i tot després de veure com ja no només docents, sindicats educatius i universitat sol·licitassin la retirada del decret de llengües anomenat TIL, sinó que fins i tot quan el Tribunal de Justícia de les Illes Balears va suspendre cautelarment el Tractament Integral de Llengües, responent així a un recurs dels sindicats, el Govern, en lloc d’aprofitar per cercar una proposta consensuada, va decidir aplicar-lo mitjançant decret llei, contravenint per tant una resolució judicial. Si això és el que el senyor Bauzá entén per consens, anam arreglats.
Aquests darrers anys, en un context de crisi econòmica el Govern de les Illes Balears ha reduït significativament el pressupost en educació, i això es reflecteix en menys professorat de suport i més alumnes per aula, la qual cosa dificulta l’antenció individualitzada, baixa la qualitat de l’ensenyament i augmenta el fracàs escolar; s’han reduït beques de transport i menjador, i es redueixen els programes de reutilització de llibres, per tant, en uns moments tan delicats, el Govern, en lloc de donar suport a la tasca dels educadors, s’ha dedicat a posar en dubte la professionalitat d’aquest col·lectiu.
Tot això ha provocat que els docents de la nostra comunitat hagin decidit dir basta i hagin iniciat una vaga indefinida en defensa d’una educació pública de qualitat, per demanar que les lleis educatives es facin amb un ampli consens de tots els agents socials i educatius, i no per la imposició del Govern sense escoltar a ningú. Malauradament, vista la resposta d’aquest Govern, sembla que no està disposat a escoltar ningú que tingui una visió de fer les coses diferent a la seva, i això, en matèria educativa no només crec que és contraproduent, sinó que juga absolutament en contra d’una educació de qualitat.
Joan Ramon Bosch Cerdà
