El Parlament aprova la Llei de Símbols i l’oposició abandona el ple en protesta

@Noudiari – ARA Balears/ El Parlament ha aprovat aquest matí la polèmica llei de símbols, la que prohibirà penjar les quatre barres en edificis públics. L’ha aprovada després d’un tens debat i amb els únics vots del PP. L’oposició s’ha absentat del ple com a senyal de protesta perquè consideren que aquesta llei va en contra de la democràcia i de la llibertat d’expressió.

La llei regula i estableix quins són el símbols institucionals de les Illes, i prohibeix l’ús d’altres símbols no oficials als edificis públics. La llei, que es va fer per prohibir els llaços amb les quatre barres que s’han penjat a les escoles en defensa de la llengua catalana, no considera un símbol oficial les quatre barres i, per tant, estarà prohibit penjar la senyera catalana en qualsevol edifici públic (també en escoles o clíniques concertades). Els qui pengin símbols no permesos podran ser sancionats amb multes de fins a 10.000 euros.

Els portaveus de l’oposició han coincidit a rebutjar la llei pel mateix motiu: l’atac a la llibertat d’expressió que suposa i l’odi i el menyspreu que implica cap a la llengua, cultura i arrels de les Illes Balears. «Aquest 19 de desembre serà recordat com el dia de la infàmia», ha dit el socialista Cosme Bonet. I el nacionalista Nel Martí ha advertit al Govern que no podrà acabar amb la llibertat d’expressió i que sortiran altres símbols que no podrà prohibir. L’oposició ha col·locat als seus escons pancartes reivindicatives que simbolitzaven una mordassa, i tant els diputats del PSIB com MÉS duien llaços per la llengua.

El govern, en canvi, ha dit que només se cerca un ús ordenat dels símbols i que això no limita ni drets ni llibertats. Però, a la vegada, el vicepresident Antonio Gómez ha advertit que «l’exhibició de simbols no oficials en espais educatius no pot tenir cap més altra finalitat que l’adoctrinament». Des del PP, el diputat Miguel Jerez ha insistit a dir que «s’ha d’acabar l’abús i profanació política dels nostres centres educatius amb cultures i identitats d’importació», en una clara referència a Catalunya. El popular ha comparat la situació de Balears amb la d’Euskadi i Navarra.