Sra Camps, fa 16 anys que faig feina a l’escola pública. Em va costar prou temps assumir la seua complexitat, que encara no conec del tot, i, com molta altra gent, pens que pateix moltes mancances. Sovint m’he sentit decepcionat quan no veia solució possible als nostres problemes. Però li vull agraïr públicament que vosté n’hagi arreglat un dels més grans.
Durant el seu mandat, els docents hem reflexionat més que mai, hem reexaminat el significat més profund de la nostra feina, hem dedicat moltíssimes hores del nostre temps lliure a reunir-nos i a parlar entre naltros, amb les famílies, i també amb els alumnes que comencen a prendre conciència de com és el món on viuen. Junts hem anat aprenent a fer front a les seues mentides reiterades, a la campanya de desprestigi amb que ens ha atacat el govern, a la manipulació mediàtica, a les amenaces i insults del seus companys de partit… I tots junts hem descobert el valor del que vosté i els seus ens volen robar.
Ja sé que vosté no té ni ha tengut mai gaire idea d’educació. Que en realitat no manava gaire, que el senyor que ho decideix tot encara segueix assegut a la mateixa cadira. Que el baixísim nivell cultural que ha demostrat tenir vosté l’ha fet objecte de burles molt cruels (i això és sempre lleig). Que de la seva successora no podem esperar res gaire millor, donat el paperot que li tocarà fer. I que a l’autoritarisme, a l’obcecació i a la indignitat del govern del que vosté formava part encara li queden uns mesos de vida.
Però ens ha demostrat vosté que, davant d’atacs furibunds i viscerals com el que vosté ha encarnat, els ciutadans, units i amb la raó en les nostres mans, podem ser invencibles. Gràcies, senyora Camps. Li ben asseguro que no oblidarem el que ens ha ensenyat.
Rafel Serra
