Corren els anys 80 i les coses no van del tot bé per a la companyia Ewing Oil de la ciutat de Dallas, Texas. La situació geopolítica no és la millor per al mercat de l’or negre, que té una cotització sota mínims, i en JR està a punt de perdre el control de l’empresa familiar.
Llavors, al nostre protagonista se li acut una idea brillant: Contractar un grup de mercenaris perquè facin volar pels aires uns quants pous de petroli a un país de l’Orient Mitjà, de manera que es produeixi un desabastiment de cru a escala mundial i ell aconsegueixi una gran fortuna gràcies a la comercialització a preu d’or dels centenars de milers de barrils d’hidrocarbur que ha comprat de saldo just abans que els jaciments petrolífers dels senyors amb turbants fessin PUM.
Un negoci rodó que a mi, criatura que començava a entendre el món, em va obrir els ulls pel que fa a les misèries humanes quan l’ambició pels calés no té límits morals.
D’això n’han passat quatre dècades i, si sou un poc boomers, ja haureu intuït que us estic parlant dels tripijocs del malvat JR Ewing a una de les trames de la famosa telesèrie Dallas.
Ara els temps són uns altres, i a les Pitiüses i no només aquí, el nostre petroli és el turisme; un grapat de sacs d’euros amb potes que venen a les nostres terres mediterrànies a gaudir del sol i platja i, sobretot, a fer gasto quan els seus culs omplen les cadires de bars i restaurants, remenen a discoteques i bitch clubs, i reposen als llits dels hotels i allotjaments turístics escampats amb més desgràcia que gràcia per les nostres cada dia més sobreexplotades geografies.
Perquè el monocultiu rutlli, cada any ha de ser millor que l’anterior, cada temporada ha d’omplir-se tot encara més que la precedent i les empreses del sector han de fer cada estiu més beneficis.
Això és el que importa: Fer sous.
A la merda el paisatge i la sostenibilitat, a la merda les tradicions i la llengua, a la merda el dret a l’habitatge digne i a una feina ben remunerada i en condicions. No siguem fariseus! El que ens mou és la pela, i la resta són fotogrames d’un passat que no tornarà i drets constitucionals que el poder que hem votat i el que vindrà després es passen i es passaran pel forro.
A aquesta ambició tan desmesurada se li afegeix enguany un element potenciador: La guerra il·legal orquestrada pel pallasso panotxa i el seu aliat, el genocida de Gaza, per a bombardejar l’Iran, una autocràcia amb un bon grapat de sanguinaris aiatol·làs, però sobretot, un territori amb vuitanta milions d’ànimes la gran majoria de les quals no tenen cap mena de culpa sobre el que els està caient dia i nit sobre els seus caps en forma de bombes i més bombes.
En aquesta conjuntura de sang i foc, i aprofitant la Fira Internacional de Turisme de Berlin ITB, els turoperadors han assenyalat que «Eivissa i Formentera «es beneficiaran» si s’allarguen els bombardejos».
És a dir: Algú entreveu que el patiment de milions de persones per mor del conflicte armat a l’Orient Mitjà suposarà un benefici per als nostres destins turístics. Algú que, segurament, haurà vist les imatges dels cadàvers de les boixes mortes en un bombardeig de míssils nord-americans a una escola iraniana i, mentre remenava un Dry Martini, haurà pensat alguna cosa així com “Mira tu!, això ens anirà de conya per a fer una mica més de fortuna amb el turisme que ara, en comptes d’anar a veure coets volant sobre el cel dels Emirats Àrabs, vindrà a gastar-se la pasta als nostres negocis”.
Com se sol dir, la realitat sempre supera la ficció…, i en JR era només un aficionat davant la manca d’escrúpols d’aquest grapat de personatges fills de la grandíssima “fira turística”.
