Paraules nostres: Empelt de bruixa; per Joan Albert Ribas

Una explicació senzilla per a aquesta formació vegetal tan atapeïda que veim en alguns arbres pitiüsos ens la donaren Cristòfol Guerau d’Arellano i Nèstor Torres a la seua insubstituïble obra Nova aportació al coneixement de les plantes d’Eivissa i Formentera (Institut d’Estudis Eivissencs, 1981). En descriure el pi bord o pi blanc diuen: “En alguns pins es formen a causa de fongs paràsits, els anomenats empelts de bruixa, o sigui, branques que no tenen un creixement normal, sinó que les seues branquetes surten més juntes una de l’altra prenent en conjunt forma esfèrica, en la qual les fulles es troben molt apinyades.

En altres zones de parla catalana conviuen la forma que feim servir a les Pitiüses amb la denominació granera de bruixes.

Davant aquesta aparença que per als nostres avantpassats no tenia explicació lògica  no és estrany que de ben antic se li donàs un origen sobrenatural relacionant-lo amb bruixes, ja que no se li sabia donar cap altre origen. A més dels pins bords o blancs, també n’hi ha en alguns exemplars de ginebres, però és molt menys usual.

Aquest nom és ben viu entre la població eivissenca i formenterera. Com a curiositat teatral, fa uns anys l’actor Òscar Ferrer, del grup Còmica va escriure i representar una obra de titelles per als més petits amb el mateix nom que aquest article, Empelt de bruixa, en el qual el protagonista veia els arbres més espectaculars del món i tornava, al final, al lloc on havia nascut.

Sobre l’explicació etimològica de la paraula empelt segurament prové del verb llatí EMPUTARE, tal volta alterat en EMPELTARE per influència de la paraula PELLIS ‘pell, escorxa’ i amb la indubtable influència de la forma grecollatina PELTA, ‘escut’, recordant un dels tipus d’empelt més usual, el d’escudet (segons Coromines, Alcover i Moll).

Deixant de banda els de bruixa, a Eivissa i Formentera s’han usat tradicionalment diversos tipus d’empelts, entre els quals els més coneguts pels nostres pagesos són dos, també seguint Cristòfol Guerau d’Arellano:

-el de pell o d’escudet en què s’insereix en l’arbre que el rep on s’ha fet una incisió en forma de T majúscula un escudet triangular que du un brotet i la porció de pell corresponent. Els cítrics sempre s’empelten de pell.

-el d’estaca o pua, que consisteix en una branqueta que tengui un o dos ullets (o gemmes) apropiats que s’empelta amb una incisió semblant a l’anterior a l’arbre que el rep. Una parra s’empelta d’estaca.

Joan Albert Ribas