Paraules nostres: Minves de gener; per Joan-Albert Ribas | Noudiari.es

Paraules nostres: Minves de gener; per Joan-Albert Ribas

Aquests dies notareu, si passejau per les platges o les zones rocoses d’Eivissa i Formentera, que hi ha una disminució del nivell de la mar, que sol anar acompanyada, com enguany, amb un temps tranquil, monòton, són les minves de gener.

Fixau-vos en l’efecte de les minves de gener a la costa de davant ses Figueres (que deixa a la vista les roques habitualment submergides i la vegetació marina), en una foto feta davant dels varadors, des del camí que porta a la punta des Andreus. Foto V.R.

Fixau-vos en l’efecte de les minves de gener a la costa de davant ses Figueres (que deixa a la vista les roques habitualment submergides i la vegetació marina), en una foto feta davant dels varadors, des del camí que porta a la punta des Andreus. Foto V.R.

Popularment es diu que durant aquest temps fa la impressió que la mar disminueix, o “es buida”. Hi ha gent també que a aquest temps li diu calmes o també seques (perquè en baixar el nivell de l’aigua queden al descobert algunes roques o seques que es troben a poc fons) i baixamar.

Gent major amb qui hem parlat ens han contat que quan la configuració del port d’Eivissa era molt distinta a l’actual, l’aigua arribava molt més endins, fins molt prop de la casa Vermella (avui desapareguda) que hi havia a la carretera de Vila cap a Santa Eulària-Sant Joan i que a simple vista es podia constatar que amb les minves l’aigua “se’n tornava” desenes de metres enfora.

El nostre refranyer diu que aquest fenomen afavoreix la pesca, però perjudica la navegació: “Les seques de gener, bones per al pescador i dolentes per al mariner”. De tota manera, comentant-ho amb gent aficionada a la mar, com l’amic Pere Vilàs, ens han dit que aquestes encalmades també són dolentes per al pescador, perquè el peix, amb aquesta aigua tan quieta, no sol fer-se veure.

Aquestes minves acaben el mes de febrer, durant el qual la mar “revé” i torna la normalitat i el refranyer també se’n fa ressò:

“Pel gener la mar se’n va/ i pel febrer la mar se’n ve”. I és curiós també aquest altre refrany que fa avinent tot el que queda a la vista quan la mar se’n retira: “Pel gener la mar s’empedra i pel febrer, es desempedra”.

Les minves tenen a veure amb la influència de la lluna sobre la marea, La paraula minva deriva del verb minvar (procedent del llatí MINUARE), d’ús habitual al català de les illes Pitiüses i que vol dir disminuir. Fixau-vos en aquestos exemples de la vida quotidiana: “Aquest pou va minvar molt l’estiu passat” o “La carn que hem comprat avui, quan l’hem posat al foc, ha minvat una meitat”.

Marià Villangómez descriu¡gué aquest període que any rere any es repeteix, amb la seua bella prosa, a L’any en estampes (primera edició de 1956); és al darrer capítol de l’obra que es diu, precisament, “Del temps d’Advent a les minves de gener”. Llegiu-ne aquest fragment:

“Fugiren els núvols, el cel un dia s’encalmà. No hi ha vent, o sols un llebeig imperceptible. Humitat a la terra i, amunt, la resplendor del sol, curta i encesa guaitada, La mar està baixa i tranquil·la: entorn de les roques i les pedres del moll es veu la franja negrosa que les aigües, havent baixat de nivell, deixen al descobert, Són les minves o calmes de gener”.

Una respuesta para Paraules nostres: Minves de gener; per Joan-Albert Ribas

  1. hola hola Responder

    9 enero, 2017 en 8:26

    Muy interesante

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *