Ja fa uns anyets que aquell jove director que ens sorprenia amb taurons blancs assassins, extraterrestres de dits llargs dins cistelles de bicicleta o aventurers a la recerca de l’arca perduda s’ha fet gran, però Steven Spielberg, el rei Mides de Hollywood, continua transformant en or allò que toca. En aquest cas, tocava una d’espies (esquitada d’advocats) enmig de la guerra freda i basada en una història real, i la veritat és que se n’ha sortit bé, com gairebé sempre.
‘Bridge of Spies’ ens parla dels entrellats relacionals entre la unió dels soviets i l’amèrica lliure en una època on Berlín, aquesta Barcelona del nord tan cool, passava pels seus moments més baixos i els dos blocs feien física la seva separació post matrimoni d’interès anti-Hitler amb la instal·lació d’un mur de la vergonya que, a dia d’avui, s’ha transformat en peces de totxo esmicolat especialment indicades per a frikis col·leccionistes de moments històrics cada volta més llunyans. A la peli, el mur s’està posant en peu, els espies treballen a banda i banda del teló per a aconseguir pispar els secrets atòmics a la potència contrària i la gent del carrer viu espantada per un papus encarnat en aquell moment per l’holocaust nuclear.
Tot això amb un treball interpretatiu destacable, amb una ambientació cuidada al més mínim detall i amb una història que ens demostra, d’una banda, que si et creus la teva causa i et mantens ferm fins al final, aconsegueixes el que et proposes. De l’altra banda, que un mon senzill de dos blocs pot contenir dins seu una petita complexitat de regnes de taifes on cadascú prima el nostrat “que hay de lo mio” per sobre de l’interès humà i la lògica.
Sortia del cine i enllà, a una pantalla televisiva qualsevol d’una llar qualsevol, els regnes de taifes afloraven encarnats per una tap de bassa secundària enviada pel seu ‘plasmàtic’ cap, un Che Guevara / Jesucrist / Ghandi amb ganes de sacsejar el vesper, un socialista sense punyetera idea del (què) significa ‘socialisme’ i un ‘pijito’ nascut del mestissatge avinagrat entre la ultradreta més casposa i el Boadella més reaccionari. Quatre figures que, com en la història precedent, amb prou feines sabien jugar a qui la tenia més llarga i més impol·luta en comptes de parlar com persones adultes al servei del poble (que és, més o menys, el que significa exercir de polític!).
Malauradament, però, a aquests ni els dirigia Spielberg ni crec que allò que toquin es transformi en or, sinó més aviat en alguna mena de subproducte residual que emana de l’intestí una o dues voltes al dia.
El puente de los espías
Gènere: Drama, Thriller
Nacionalitat: USA
Director: Steven Spielberg
Guió: Matt Charman, Ethan Coen, Joel Cohen
Repertori: Tom Hanks, Mark Rylance, Amy Ryan, Alan Alda, Scott Shepherd, Sebastian Koch, Billy Magnussen, Eve Hewson, Peter McRobbie, Austin Stowell, Domenick Lombardozzi, Michael Gaston,…
