Deixem-ho anar: 'Pel maig, o tu xerres o me'n vaig' per Andreu Coll - Noudiari.es | Noudiari.es

Deixem-ho anar: ‘Pel maig, o tu xerres o me’n vaig’ per Andreu Coll

-Doctor, a la nit no sé dormir. No em podria receptar unes pastilles?

-Miri, això de les pastilles per dormir és molt delicat. Primer hem d’estudiar bé la seua situació. Té vostè un treball molt estressant?

-No massa, la veritat: som vigilant nocturn.

 

-L’altre dia el Whatsapp va deixar de funcionar tres hores i a un vesí meu li va agafar una depressió

-Ostres, tan enganxat estava?

-No, és que per fi va poder conversar amb la seua família i se’n va adonar de quin era el nivell.

 

-Com t’ha anat la ITV?

-Molt bé: només he de canviar un far, un llum de darrere, els frens i les quatre rodes.

-No ho entenc. I per què estàs tan content?

-Perquè abans d’anar-hi m’havien dit que igual em feien bufar.

 

-Estic passant una mala ratxa.

-No et desanimis i prova de mirar les coses més en perspectiva.

-I funciona?

-No, ho seguiràs veient tot negre però en 3-D mola més.

 

-Oh, gran mestre. Quina diferència hi ha entre ser constant i ser caparrut?

-Molt fàcil: mira cap al cel i observa les estrelles.

-No veig res mestre, està tot ennuvolat.

-No, no hi ha cap núvol.

-Que sí, mestre, que està tot ennuvolat.

-Fa tres setmanes que t’estic diguent que portes un quilo de ronya a les ulleres. Jo som constant; tu, un puta caparrut.

 

-Saps que estic rebent classes d’anglès per Skype?

-I què tal et va?

-Jo crec que faig progressos però, de vegades, quan contest a coses que em pregunta el professor, sembla que aquest desaparegui de la pantalla i se sent una remor com la d’algú colpejant-se el cap contra una paret.

-Tu tranquil. Deu ser la connexió que fa coses rares.

 

-La setmana passada vaig viatjar amb una línia aèria super low-cost

-I que tal l’experiència?

-No massa bé, els passatgers de baix no paraven de queixar-se i m’atacaven els nervis.

-Ah, que era un avió amb dos pisos?

-Em sembla que no m’has entès.

 

-L’altre dia anava caminant pel carrer, amb les claus a la mà perquè em molestaven dins la butxaca, i vaig notar que un cotxe em seguia tota l’estona.

– A veure si era la policia i es pensava que  portaves unes claus d’aquestes que obren totes les portes.

-Això pensava jo fins que el paio del cotxe va baixar la finestra i em va cridar: “Però es pot saber on carall has aparcat tu!?”

 

-No respect la teua opinió, però la comparteixo.

-Perdona, però la frase és totalment a l’inrevés.

-T’ho explicaré d’una altra manera: no tan sols no respect la teua opinió sinó que pens compartir-la al Facebook perquè la trob tan ridícula que a tothom li farà gràcia.

 

-On és el seu advocat, si es pot saber?

-He decidit assumir la meua pròpia defensa, senyoria.

-Que vostè, que no sap ni llegir ni escriure, assumirà la seua pròpia defensa? Innocent!

-Gràcies pel seu veredicte, senyoria.

-Cago’n tot, sí que m’has ben fotut.

2 Respuestas a Deixem-ho anar: ‘Pel maig, o tu xerres o me’n vaig’ per Andreu Coll

  1. Cristina de Bob Responder

    11 Mayo, 2017 en 18:24

    Un bon ‘fart’ de riure!!!! XOX

  2. Andreu Responder

    12 Mayo, 2017 en 19:53

    Gràcies, Cristina.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *