Llibres curiosos (XI). Elies Torres: l’arquitecte que també publica, per Joan-Albert Ribas | Noudiari.es

Llibres curiosos (XI). Elies Torres: l’arquitecte que també publica, per Joan-Albert Ribas

Ha estat recentment guardonat amb el Premio Nacional de Arquitectura, juntament amb el seu company d’estudi, Martínez Lapeña, i és tal vegada l’eivissenc amb més projecció internacional ara mateix, però no és gaire conegut a les Pitiüses per les seues publicacions. No és la intenció ni l’objecte d’aquesta secció parlar de la seua obra arquitectònica i dels múltiples guardons i reconeixements que ha obtengut al llarg del món: altres ho han fet amb major coneixement de causa, com el també arquitecte Manuel Díaz, que va redactar una extensa i ben estructurada veu per a Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera que podeu consultar clicant aquí. Avui, i com a reconeixement i homenatge, parlarem d’alguns dels seus llibres en aquesta secció.

Guía de Arquitectura de Ibiza y Formentera

El ja llunyà 1980 el nostre arquitecte va publicar, en un número doble dels “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo” del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, la seua Guía de Arquitectura de Ibiza y Formentera (Islas Pitiusas). Ha estat, i és encara, una obra de referència per a altres arquitectes i també per a professionals d’altres àmbits, com l’antropologia o la història. Obra de gran format (30 x 21 cm) i 132 pàgines, està escrita en castellà, català i anglès; és un ben estructurat (i ben documentat gràficament) estudi de les obres arquitectòniques pitiüses des de diversos àmbits: partint de la cartografia insular, passa per l’arquitectura defensiva, les esglésies rurals, l’arquitectura popular, el casc urbà d’Eivissa, el segle XX i es tanca amb un capítol dedicat íntegrament a Formentera.

Una de les pàgines de la Guia de Arquitectura en què apareixen cases pageses del municipi de Santa Eulària des Riu.

Acaba aquesta obra amb una llista de professionals de l’arquitectura dels quals hi ha referències (arquitectes, enginyers, aparelladors, mestres d’obres) i d’artistes de diversos àmbits, i amb una extensa bibliografia sobre Eivissa i Formentera. En els agraïments, en primer lloc, els seus alumnes Fernando Marí i Salvador Roig, als quals reconeix la seua feina en l’elaboració del material de la guia i, a més, gent de la seua i d’altres àrees de coneixement com Joan Marí Cardona, Josep Marí, Marià Villangómez, Vicent Calbet i molts altres.

L’any 2005, una vegada més el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en aquest cas amb l’editorial Pre-textos, va aparèixer Hubiera preferido invitarles a cenar, que és una selecció de 26 textos i altres col·laboracions en forma de dibuixos i fotografies de Torres. És una obra miscel·lània, amb materials escrits i dibuixos de diverses procedències, algunes difícils de trobar, ja que varen aparèixer, per exemple, en revistes d’arquitectura japoneses; hi ha també fragments de la seua tesi doctoral que tractava sobre la llum zenital. L’edició va ser a cura del també arquitecte, i exalumne, Miguel Usandizaga, que ens deixa entreveure, ja al títol i a la presentació del llibre,  que Torres no trobava, en cap cas, necessària la publicació d’aquesta obra i que si va arribar a veure la llum va ser perquè veia il·lusionats els autors de la selecció… El resultat és esplèndid: es tracta d’un llibre amb una bella maquetació en la qual s’entremesclen textos i dibuixos de l’arquitecte amb fotografies tant de la seua obra, com de la d’altres creadors amb els quals ha tengut relació o que han tengut influència a la seua obra i a qui ret homenatge escrit i, també, gràfic.

Aquest curiós capítol il·lustrat, de títol “De Kyushu a Palafolls”, té reminiscències de rondalla tradicional eivissenca: Torres hi explica com un capell de palla (que recordava, en la forma, diverses arts de pesca mediterrànies) d’un pescador d’aquella illa japonesa, després de diverses vicissituds, arriba a Palafolls on, “màgicament”, es converteix en “capell col·lectiu” per als fills dels pescadors de la costa catalana en forma d’obra arquitectònica d’Isozaki, autor del pavelló poliesportiu d’aquesta població del Maresme.

Hi ha també diverses monografies sobre Torres, com la que l’any 2009 va publicar l’Ajuntament de Palma amb motiu de la concessió del Premi Ciutat de Palma Guillem Sagrera d’Arquitectura per la nova portalada i batiport per a l’església de Sant Gaietà, ara dels Sagrats Cors, en la qual es descriu, amb múltiples fotografies, plànols i textos aquesta obra  de Martínez Lapeña i Torres Tur, de la qual a l’acta de la reunió del jurat extrec les paraules següents” el jurat valora (…) l’encert, la intel·ligència i l’ofici que s’uneixen per elevar el sentit de l’encàrrec, la qual cosa permet a una obra realitzada tan sols amb subtils modificacions i aprotacions materials, establir-se amb harmonia a la façana en què s’insereix, presidint-la sense competències i convidant a múltiples lectures a través de la matèria, la paraula i l’emoció”. De vegades, en una persona de tarannà senzill i discret, com és Elies Torres, cal anar a buscar el que diuen altres d’ell, i aquí en tenim una mostra.

Un prec final per a una nova publicació

I, per acabar, una petició al nostre arquitecte: Per a quan el llibre sobre l’arquitectura de les esglésies pitiüses? Sabem que fa anys que hi treballes i que fins i tot hi ha textos que l’enyorat Joan Marí Cardona va escriure per a aquesta obra… La gent de les Pitiüses te la demanam…

Joan-Albert Ribas

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *