El Cetis com a obra d'art conceptual; per David Ventura - Noudiari.es | Noudiari.es

El Cetis com a obra d’art conceptual; per David Ventura

@D.V./ La tarifa d’ús per entrada i sortida de vehicles a l’estació d’Alacant és de 10 cèntims, a Sevilla és de 13 cèntims i a la de Segovia és de 75 cèntims, una de les més cares d’Espanya. Al Cetis aquesta tarifa és de 5 euros el vehicle i fins i tot s’havia arribat a parlar de 50 euros.

Que Vila necessitava una estació d’autobusos decent? Claríssim que sí. Que el Govern balear va pagar una estació a Sant Antoni i no ho va fer a Vila? És cert. Què el Cetis es va projectar en un moment d’expansió econòmica i que tothom es pensava que els locals es llogarien amb els ulls tancats i que l’empresa recuperaria la seva inversió en poc temps? Sense dubte. Que durant la construcció del Cetis la supervisió per part de les autoritats va ser negligent i la cosa es va escapar de les mans? Innegable.

La Sociedad Gestora Cetis se lamenta de las millonarias pérdidas que está sufriendo por el aplazamiento de la puesta en funcionamiento de la estación de autobuses.

La poesia de l’espai buit. Foto: D.V.

Això no obstant, el més ridícul de tot és que una vegada l’estació ja està acabada, uns ens vulguin convèncer que una tarifa de 5 euros per entrada i sortida de vehicles és “normal” -recordem: Sevilla 13 cèntims, Alacant 10 cèntims-, mentre que els de l’altre bàndol es dediquen a no fer res, mirar cap una altra banda, xiular com qui no vol cosa, i esperar que passin els dies i que el marrón se’l quedi qui vingui després. De fet, va ser la decisió de la Societat Gestora Cetis de portar als tribunals a l’anterior alcaldessa per no ordenar l’apertura de l’estació el que va accelerar els fets perquè sinò encara estaríem amb l’estació fantasma.

Així, la història és que encarreguem una estació d’autobús i després resulta que no ens agrada, que és gran per fora, petita per dins i plena d’oficines buides. I ens trobem amb una empresa que ha construït tot això i que reclama poder treure un benefici a la inversió, i veiem que la factura s’ha sortit de mare, que TOT s’ha sortit de mare, i la resposta dels polítics durant tot aquest temps és xiular i deixar que passi el temps. I finalment s’entren els autobusos dins el Cetis, i quatre mesos més tard els traiem i els posarem a la porta, al costat, al mateix carrer però sense arribar a entrar, i així no pagar el cànon d’entrada. Bellíssim.

En el seu moment, quan l’estació estava acabada i buida, m’agradava dir que el Cetis era el nostre aeroport de Castelló, una estació d’autobusos sense autobusos. Ara que el Cetis tornarà a quedar-se sense autobusos proposo que, definitivament, s’abandoni aquesta peregrina idea d’utilitzar-la com estació d’autobusos i es converteixi en una mena d’àgora, en un lloc de passeig, en un soterrani on els avis juguin amb els seus nets, un espai on la ciutadania es trobi i celebri la joia de viure. El Cetis també podria ser com una mena d’enorme escultura conceptual, una instal·lació gegantina que simbolitzés els deliris de la casta extractiva que ens governa. Crec que amb una promoció adequada, el Cetis fins i tot podria convertir-se en una atracció turística i que la seva figura altiva podria competir perfectament com la silueta d’Es Vedrà.

Buit de la presència d’autobusos, desèrtic, silenciós, recollit sobre si mateix, enigmàtic, com … així et vull, Cetis, com la poesía desnuda de Juan Ramón Jiménez, callada i absent que deia Neruda, o Chillida que era un artista en crear espais buits -i que, de fet, el material de les seves escultures no era més que l’embolcall de l’espai buit- i no hi ha res més suggerent i ple de força que l’enorme espai buit d’un Cetis sense autobusos, pur, sense màcula, immaculat, bellíssim.

6 Respuestas a El Cetis com a obra d’art conceptual; per David Ventura

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *